El titular no pot descriure el que ha passat a Huétor Tájar (Granada). Què un pare mati els fills, és una realitat què és dona massa sovint. Però què sigui el avi (72 anys), això és nou. Però quan comences a llegir la crònica dels fets, i veus els antecedents de tot plegat, llavors, comences a entendre -si això és possible- el que ha passat. Transcric els antecedents: "El parricida va patir un desmai ara fa dos mesos mentre conduïa un vehicle on viatjaven els dos nens, la seva dona i la seva filla, mare dels nens. Ell i els nets van sobreviure a l'accident, tot i que van resultar ferits. En canvi, tant la seva dona com la seva filla van morir." (Ara.cat,20/5/24). El detonant va ser una discussió amb el gendre, i la reacció del avi va ser tancar-se amb els nens -10 i 12 anys- a l'habitació amb una escopeta. Cap guionista podria haver-se inventant una història tant cruel i real com aquesta.
En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA. Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada