El titular no pot descriure el que ha passat a Huétor Tájar (Granada). Què un pare mati els fills, és una realitat què és dona massa sovint. Però què sigui el avi (72 anys), això és nou. Però quan comences a llegir la crònica dels fets, i veus els antecedents de tot plegat, llavors, comences a entendre -si això és possible- el que ha passat. Transcric els antecedents: "El parricida va patir un desmai ara fa dos mesos mentre conduïa un vehicle on viatjaven els dos nens, la seva dona i la seva filla, mare dels nens. Ell i els nets van sobreviure a l'accident, tot i que van resultar ferits. En canvi, tant la seva dona com la seva filla van morir." (Ara.cat,20/5/24). El detonant va ser una discussió amb el gendre, i la reacció del avi va ser tancar-se amb els nens -10 i 12 anys- a l'habitació amb una escopeta. Cap guionista podria haver-se inventant una història tant cruel i real com aquesta.
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada