El titular no pot descriure el que ha passat a Huétor Tájar (Granada). Què un pare mati els fills, és una realitat què és dona massa sovint. Però què sigui el avi (72 anys), això és nou. Però quan comences a llegir la crònica dels fets, i veus els antecedents de tot plegat, llavors, comences a entendre -si això és possible- el que ha passat. Transcric els antecedents: "El parricida va patir un desmai ara fa dos mesos mentre conduïa un vehicle on viatjaven els dos nens, la seva dona i la seva filla, mare dels nens. Ell i els nets van sobreviure a l'accident, tot i que van resultar ferits. En canvi, tant la seva dona com la seva filla van morir." (Ara.cat,20/5/24). El detonant va ser una discussió amb el gendre, i la reacció del avi va ser tancar-se amb els nens -10 i 12 anys- a l'habitació amb una escopeta. Cap guionista podria haver-se inventant una història tant cruel i real com aquesta.
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada