Política i societat

  La crònica la firma Cesc Maideu. Per començar, el títol és equívoc. Perquè que vol dir exactament "reubicar"? La resposta al llarg del article, molt empàtic, vol dir simplement, fer fora d'aquest espai d'Aena, al carrer. Problema solucionat. Per suposat, ni l'Ajuntament ni cap Administració vol fer-se'n càrrec d'aquestes persones sense sostre. Barcelona i el seu Ajuntament, milionari no vol fer rés, perquè aquestes persones no conten. Com a molt cauen dins del gènere estadístic. I sí "És inhumà", però pel que sembla això ja no compte. 

  La catalanofòbia torna a expressar-se en el rebuig del PP a la condonació del deute. Andalusia és la CCAA que surt més beneficiada, però això no val res perquè Catalunya també ensurt. I això per ells, és intolerable. És difícil entendre aquesta lògica. Sembla que la seva felicitat més intima és que Catalunya vagi quan pitjor millor. Prefereixen per dogma ideològic perjudicar a totes les CCAA, governades per el PP, que Catalunya també se'n beneficiï. Desprès no volen sentir a parlar perquè molts de nosaltres volen la independència. Resulta que hi ha cafè per a tothom, però no li agrada.  PD: Parlant del PP, el pacte de silenci entre els membres del PP valencià sobre l'hora que Mazon va arribar a la reunió del Cecopi és d' escàndol, però quan és tracte del PP, el silenci és ensordidor!

  Hi ha una epidèmia de grups que és dediquen a fer els "últims" concerts, abans de deixar per sempre els escenaris. La veritat, cansa i fa l'efecte que no és més que estratègia de màrqueting. Tot s'ha de dir, avui, pel que jo sé - ben poc, tot s'ha de dir-, és pràcticament impossible viure de la musica, sobretot si és en català. Hi ha masses grups, massa competència, poques sales per fer concerts. I sobretot, hi ha competència deslleial. Sembla que arrasa el reggaeton i els seus derivats. Escoltant-los les lletres d'aquests autors (sic) estan plenes de masclisme i odi envers les dones. A Catalunya l'espai per viure de la musica és infinitíssimal. La Generalitat podia rebaixar impostos a les sales per programar musica en català, així, és podria impulsar el talent, que hi ha. Hi ha grups que fa vint anys que es van acomiadant a cada concert, estil Rolling Stones. Antònia Font, vol dir a déu, però no ha de ser fàcil. Arribar a final de mes, costa molt. Les p...

  Junts dona plena confiança a Silvia Orriols d'Aliança Catalana, el nostre Vox català a Ripoll. En canvi, vol fer que Pedro Sánchez és sotmeti a una qüestió de confiança, una potestat exclusiva del President del Govern. No hi ha cap paral·lelisme entre una cosa i l'altre? Jugar com ho fa  Puigdemont amb mediador internacional, fent creure que el espai suís donarà el que no dona a Madrid o Catalunya és voler inflar un globus de la vanitat i la fugida endavant. Sembla que en el fons, Puigdemont, voldria a Feijóo d'interlocutor, perquè en el fons les polítiques socials i econòmiques son les mateixes. S'entén que Puigdemont estigui frustrat per la no aplicació de l'amnistia per part de TS. Hi ha un conflicte institucional entre el Congrés i el TS que haurà de resoldre el TC. Però això no és responsabilitat de Pedro Sánchez. 

  Avui fa 44 anys. El 23-F de 1981 hi va haver a Espanya un intent de cop d’estat*. Aquest si què va ser, almenys en grau de temptativa. Hi van participar militars, la regió de València va fer sortir els tancs al carrers. La gent van quedar paralitzada. Els partits d’esquerra no va ser capaços de mobilitzar a la gent al carrer. Al Congrés, un grup de GC va ocupar l’edifici i va retenir els parlamentaris que estaven reunits per investir a Leopoldo Calvo Sotelo de la UCD. Tejero de la GC va pujar a l’estrada del Congrés pistola en mà i va cridar “T odo el mundo al suelo ”. Els altres GC va disparar trets al sostre i tots els parlamentaris és van ficar sota les seves cadires, menys el ministre en funcions Gutiérrez Mellado, Adolfo Suárez (President en funcions) i Santiago Carrillo. El rei Juan Carles I, va acabant sortint a la TV per dir que el cop s’ha havia acabat (ja era 24 de febrer). Però el cert és que la transició política és va parar allà mateix.  

  La capital de Catalunya no és Barcelona, ara es Ripoll, comarca del Ripollès. I això què Ripoll és una petita ciutat de 10.692 habitats. Però allà va sorgir un miracle, és diu Silvia Orriols. Regna gràcies a la inutilitat de les restants forçes polítiques. Hi havia una moció de censura, però a última hora Junts per Catalunya es va desmarcar deixant que l' Orriols sigui la reina de les festes.  Es parla de cordó sanitaris, però la veritat que això no serveix perquè els partits que ho proclamen, son els primers en no fer cas de les seves proclames mentideres. Ara, tothom parla, però el cert és que aquestes partits del ressentiment han inoculat el verí de la por. Si Aliança Catalana (3 regidors) pot governar en minoria és que la resta de partits sembla que ja li està be, perquè sumen 10 regidors. El cas, és que l'agenda (és un dir) de Aliança és monotemàtica, immigració. La raó última que Ripoll sigui governada per la Orriols és que allà eren els veïns que es convertiren en ter...

  Badalona no vol quedar-se enrere de Santa Coloma. Trets al aire celebrant que avui és divendres i demostrant que ells també s'aixequen d'hora i no com molts pensen que mai volen matinar. La celebració per això ha estat modesta, més de deu trets, però no els més de 150 trets de Santa Coloma. Els autors han fugit del barri de Sant Roc a Badalona. Una ciutat on el xerif Albiol ho té tot controlat. Segur que s'haurà emprenyat. Sembla que hi ha disputes entre Montescos i Capuletos (versió gitana). I sembla que l'amor no és el problema principal. Fonts anònimes parlen de tràfic de estupefaents -parlar de tràfic de drogues, queda  de trucalembut ( cutre)-. Els Mossos han començat a investigar els fets, a la barriada tothom vol col·laborar -és una manera de parlar- per esclarir aquests fet que esborronen al bon nom del barri.