Passa al contingut principal

Costa arribar a final de més sent music!

 




Hi ha una epidèmia de grups que és dediquen a fer els "últims" concerts, abans de deixar per sempre els escenaris. La veritat, cansa i fa l'efecte que no és més que estratègia de màrqueting. Tot s'ha de dir, avui, pel que jo sé - ben poc, tot s'ha de dir-, és pràcticament impossible viure de la musica, sobretot si és en català. Hi ha masses grups, massa competència, poques sales per fer concerts. I sobretot, hi ha competència deslleial. Sembla que arrasa el reggaeton i els seus derivats. Escoltant-los les lletres d'aquests autors (sic) estan plenes de masclisme i odi envers les dones.

A Catalunya l'espai per viure de la musica és infinitíssimal. La Generalitat podia rebaixar impostos a les sales per programar musica en català, així, és podria impulsar el talent, que hi ha. Hi ha grups que fa vint anys que es van acomiadant a cada concert, estil Rolling Stones. Antònia Font, vol dir a déu, però no ha de ser fàcil. Arribar a final de mes, costa molt. Les plataformes musicals estil Spotify donen una autèntica misèria per cada cançó reproduïda. No tothom l'escolten milions d'oients. Potser Antònia Font deixarà de fer gires. També és possible que d'ací 5 anys tornin, i llavors, si, aquella serà l'última gira (o no!).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...