Política i societat

  La FFF va néixer l'any 1976, un any desprès de la mort del dictador. La FFF volia homenatjar al dictador desprès de quaranta anys al poder (1939-1975). Sobta i dona idea del poder de l'entramat del poder franquista col·locats tots en llocs claus de poder: finances, política (tota la transició la van fer ells), judicatura, exèrcit, església i sobretot, una societat modelada per exaltar al " Caudillo " (sic). Quant el PSOE va guanyar les eleccions (1982) era el moment de prohibir l'exhibició que implicava la FFF. No ho va fer, perquè no volia embolics. El govern de Sánchez dona el pas, 49 anys desprès, justament, quan els hereus del Franco, és a dir, PP&Vox esborren la Llei de Memòria Històrica, allà on poden. La maniobra és un foc d'artifici i no tant una necessitat històrica. Però com diu el tòpic, Espanya és diferent . 

  Juan Carlos I, vol reescriure la seva història. L'afirmació sobre Franco és una mentida, una més que el personatge se inventa. Franco, va utilitzar la monarquia perquè era l'instrument més dòcil per rentar-se la cara. Per descomptat, Franco no volia un règim més obert, per això va anomenar a Carrero Blanco. L'extrema dreta i la dreta extrema, volen inventar-se un Franco que va impulsar la democracia. Una mentida miserable però en sintonia en el seu desig d'esborrar la memòria de la GC. Per saber realment com és l'emèrit, res més cal mirar els fons documental del CNI. Allà trobarem de tot, llàstima que sigui secret d'estat. Per les altres historietes, les seves memòries. Per descomptat, no penso perdre el temps en les seves mentides, pagades a preu de veritats com a punys.  

  El funeral d’estat per les víctimes de la DANA de fa un any, ha estat una catarsis per molts familiars de les víctimes del aiguat que va causar 237 morts. Al acte era present el responsable polític d’aquells fet, Carlos Mazón (PP). La seva negligència, va estar absent en els moments crítics dels aiguats i les posteriors declaracions contradictòries, expliquen perquè no és va posar l’alerta màxima a la població. El PP no ha forçat la seva dimissió, perquè ell no ha assumit cap responsabilitat. Imagino que escoltant els crits contra ell, calia molta barra anar-hi, el fa un cadàver polític. Desprès de tot un any ha admès que  « les coses és podien haver fet millor » dona mostra el perfil del personatge. Les imatges d’aquells dies, la devastació provocada, la solidaritat de la gent, l’absència d’Autoritats, tot plegat dona idea de la lluita caïnita entre el PP&Vox i el Govern Central. Acusacions creuades entre Administracions, culpant sempre al altre, permet comprendre que l...

  La pregunta és molt pertinent. Dinou trobades i cap resultat concret? Quina mena de converses eren aquestes?  Francisco Galindo, diplomàtic salvadorenc, mediador; l'ex president, Zapatero i el ara imputat, Santos Cerdán, de què parlaven amb Junts? Si era per una nova consulta, devien de saber, especialment Junts, que això no aniria en lloc. L'únic que trobo per aquestes converses, reservades, era perdre temps, donar la sensació que és podia avançar en l'eix nacional. Però, el PSOE va donar suport al 155 de Rajoy. Segur que Santos Cerdán, devia riure d'aquestes converses, mentre mantenia altres converses amb els seus amics Ábalos i  Koldo, molt més profitoses. Tot plegat ha sigut un exercici per mantenir les formes, mentre que les qüestions de fons, son inamovibles, això ho deia saber Junts, perquè sinó encara és molt pitjor.  

  Junts vol acaparar espais en l'escena política tant a Catalunya, l'ombra de AC el fa sobreactuar, i al escenari espanyol vol fer impossible la legislatura. Té raons per estar decebut, però en política, cal atenir-se al principi de realitat. Cal saber allò que deien els grecs, kairós , actuar amb oportunitat, i pel que sembla, Junts fa tot el contrari, li dona oxigen a un Feijóo&Abascal, que el voldrien dins de la presó. Així que no sé exactament que vol en les correlacions de forces d'uns i altres. Junts i Puigdemont, ara farà vuit anys que viu en l'exili, pot moure's per tota Europa, però resulta que si va a Espanya, anirà a Soto del Real, i això gràcies al TS i al tàndem Marchena/Llarena que fan política i no volen aplicar-li la Llei d'Amnistia aprovada per el Congrés. L'actitud de Junt sembla una enrabiada -carregada de raons- però estèril, perquè en el fons el PSOE no vol un xoc entre CCAA. La famosa financiació singular -el PSOE no la pot admetre-...

  Hi ha barris que s'han fet famosos perquè sempre hi ha noticies, generalment dolentes. Un barri on el millor que és tindria que haver fet era escombrar-lo i edificar de nou. Ja sé que això era impossible, però el barri s'ha convertit en un gueto, i malgrat tot, les nostres Autoritats, han invertit en equipaments culturals, i obres que fan mal la vista, perquè el contrast entre els edificis caducs, la immensa majoria sense ascensor, gens il·luminats, bruts, amb espais atapeïts, és un cau de problemes. El Raval és una via morta urbanística, al igual que un altre lloc on els problemes és multipliquen, el Barri de la Mina, però estrictament parlant, no pertany a Barcelona. Quina sort per els Alcaldes de torn. De fet tots han fet el mateix, desentendre's dels problemes. Els veïns del barri de La Mina, han de mirar amb enveja totes les atencions que s'han porten  els del Raval. Per descomptat, la Fundació sempre amatent a la seva propaganda. 

  Barcelona vol biblioteques mastodòntiques. La seva classe dirigent li agrada inaugurar edificis de disseny i pel que sembla amb col·laboració amb el Ministeri de Cultura. Cultura d'aparador, i on 82 milions € sembla que no hi ha cap problema. Això és projecta al costat de l'estació de França. No seria més urgent edificar habitatges, perquè aquest si que és un problema urgent. Sembla que la cultura té prioritat. Cal fer-les tant pomposes? Ja hi ha una biblioteca Juan Marsé, però sembla que li ve curts, no a Marsé, sinó els nostres polítics. Com diria Marsé sobre aquest afer, això son ave ntis*, que ja veurem com acaba.