Passa al contingut principal

Palestinos III

El conflicto pierde fuelle, pues, ¿qué les queda a los israelí­es por destruir? Se habla de conflicto militar, pero lo cierto es que no mueren soldados,sino la población civil palestina. También mueren inocentes israelíes,cuatro. Mientras que las ví­ctimas palestinas llegan a 380 y 1700 heridos. No se trata solamente de una cuestión estadística, pero los hechos son los que son. Los datos que llegan desde la Franja de Gaza son demoledores. Muerte, destrucción, humillación. He ahí­ la triada que deja el gobierno israelí­ a la población de Gaza por haber escogido a HAMÁS en las últimas elecciones.



Hamá dispone de cohetes capaces de llegar a sólo 20 kilometros de Tel Aviv. (El Paí­s, edición digital del 31-12-08). He ahí­ un titular.¿Quién ha filtrado esa noticia de carácter militar? ¿Los de HAMAS, el ejército israelí­?. Después de décadas de ocupación militar, los jóvenes israelí­es, pueden disfrutar contando sus hazañas bélicas humillando a todos los palestinos que se les hayan cruzado por el camino. La brutalidad de sus acciones y su inhumanidad son ya moneda corriente. En la mentalidad de generaciones de israelíes que han servido en el obligatorio servicio militar ha creado una conciencia de desprecio a los palestinos que debería ser tenido en cuenta por sus consecuencias perversas.


La violencia de HAMAS alimenta la violencia institucional del Estado israelí­. Debe ser un caso único donde el gigante quiere hacer ver que es la ví­ctima. Pero no es así­. La crítica a las desalmadas acciones del gobierno israelí no son parte de un complot antisemita, como les gusta hacer creer. Los palestinos no se marcharán de donde están, porque esa es su tierra. También es la tierra de los judíos. La violencia podrá seguir, pero no habrá victoria honorable en la destrucción de los palestinos. Serán humillados y despreciados, pero tendrán que convivir con ellos. No hay más opciones. Compartir juntos un Estado. La ilusión de dos Estados es lo que quiere el gobierno de Israel, que crean los desalmados gobernantes de los palestinos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.