Passa al contingut principal

Paradojas

¿Qué puedes hacer cuando tu país está ocupado por un país que siente un profundo desprecio por ti? ¿Qué puedes hacer cuando el ocupante quiere castigar a unos "terroristas" y acaba castigando -asesinando- a toda la población civil? ¿Qué eres cuándo combates al ocupante? ¿Eres un patriota o un terrorista?

Desde el 1948 la sociedad palestina ha padecido una fragmentación de su población con más de cuatro millones de refugiados. Cuando el 14 de mayo del 1948 se crea el Estado de Israel, se hizo sin consultar a sus legítimos propietarios, el pueblo palestino, los judíos que habían inmigrado a Palestina no poseían más del 5,5 % del territorio. Sin embargo, en el 19
49, como consecuencia de la primera guerra contra los árabes Israel se apoderó del 78% y ocupo el 22% del territorio restante ( Cisjordania y Gaza) durante la guerra de los Tres días en el 1967 (1).

Los ocupantes exigen obediencia y sumisión absoluta. Los propios israelís actuaron como Hamás contra la presencia británica a través del Irgun que el 22 de julio de 1946 hizo explotar el hotel King David de Jerusalem, causando la muerte de 91 personas. El responsable de la matanza llego a ser primer ministro de Israel. Es cierto que otras organizaciones judías se desmarcaron del atentado por las consecuencias negativas para sus propios fines (2).





El jefe de la diplomacia francesa ha insistido en que "la prioridad inmediata es detener la violencia". Dice el País en su versión digital (7-1-09). Se habla de violencia como de dos contendientes estuviesen lu
chando de igual a igual. Más de 650 palestinos muertos y 3.000 han resultado heridos. Cuatro muertos por el lado israelí. Sólo Israel puede parar a Israel. Puede matar aún a muchos palestinos y desgraciadamente lo hará.Pero su victoria será pírrica y miserable y no solucionará nada.


1) http://iescasablancas.xtec.cat/~aiglesias/israel-palestina/gestacion%20del%20Estado.htm
2) J.B.Culla.- Israel, el somni i la tragèdia. col.Obertures 16. ed.La camapana, 4ed. Barcelona, 2004.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.