Passa al contingut principal

Agobio escolar


La técnica del globo sonda sigue funcionando de maravilla, porque esta técnica es la antesala de la correspondiente Orden legislativa. La idea es empezar las clases el día 1 de septiembre. Por el momento nos dicen que lo ideal será empezar sobre el 8 de septiembre. Venden el mal producto diciendo que en febrero se hará unos días de vacaciones o descanso o parada técnica pedagógica. Aquí ha saltado la polémica,pues, ¿dónde habrá que meter a los alumnos durante esa semana? Una sugerencia, vacaciones subvencionadas para los alumnos en las estaciones de esquí. Así fomentaríamos el consumo y el empleo.

Quieren que la empresa y la escuela vayan acompasados. Así, cuando los alumnos dejen la enseñanza, no tendrán dificultades de adaptación al horario laboral, ambos serán idénticos. La sociedad quiere que la enseñanza obligatorio sea una guardería donde colocar a los niños y adolescentes.







Se habla de racionalización de los horas lectivas, pero es la Administración quien pone esas horas. Se habla de mejorar la enseñanza, pero la Administración está recortando presupuesto y tiene en perspectiva planes donde se aumentará la carga lectiva al precio de disminuir la oferta de interinos y substitutos.

La Administración piensa que la educación es exactamente igual que regentar cualquier negocio. Hay alumnos/clientes y profesores/vendedores. Los alumnos deberán empezar las clases inmediatamente después de las vacaciones de los padres. Lástima que la Administración sea lenta en confirmar plantillas, que los gestores educativos tienen que imaginar las plantillas asignadas, que las ratios cada vez son más altas, que en virtud de sus propias conveniencias se reserva hasta un 10% para la incorporación de nuevos alumnos recién llegados en cada grupo, ahorrándose así plantilla y grupos.

Empezar el 1 de septiembre -ese es el objetivo- supone desconocer la climatología de nuestro país. Calor sofocante, aulas llenas, alumnos con hormonas desbocadas, un clima perfecto para el aprendizaje. Desde los despachos con aire acondicionado de nuestros mandatarios educativos las cosas se ven perfectamente razonables, pero la realidad es muy diferente. El precio lo pagarán alumnos y profesores.

Quieren parecerse a Europa, pero sólo en lo superficial. La inversión en educación es de las más bajas de la Comunidad Europea. La escuela privada ha conseguido que la pública le siga en todo en horarios y en condiciones laborales.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...