Passa al contingut principal

Prohibir els joves per preservar la seva ànima!

 



Prohibir les xarxes a menors de 16 anys, pot ser un titular que acapari un dia les portades dels mitjans. Els tertulians poden pontificar durant el temps que tenen assignat a les ràdios i televisions. La mesura és populista, i demostra que no van on haurien d’anar, a les fonts. Aquestes mesures, calen coordinació amb la UE. Cal pressionar amb tots els mitjans a les empreses editores d’aquestes plataformes, comandades per els mil milionaris. Com aquestes multinacionals tenen el suport absolut de Trump, cal saber que s’ha de fer i entomar les conseqüències. I la UE no té voluntat política per fer-ho. 

 Els instruments per perseguir a les xarxes continguts de caràcter penal només pot fer-se contra els editors que permeten l’accés aquest material. I el procediment, és lent i molt complicat. Recorden que a Barcelona va haver un acomiadament de treballadors (2000) de Meta,  que “verificaven” el contingut (anys 2025).  Darrera d’aquesta ocurrència, també està la responsabilitat dels pares que sembla enfosquir-se i diluir-se de manera molt preocupant. Què fan ells per controlar el que veuen els seus fills? Pel que sembla si tens l'edat màgica de 16 anys entres a les xarxes sense cap problema, pot haver molta diferència entre un de 15 i un de 16?. És fàcil establir prohibicions, però avui, en el món digital, la seva eficàcia pot ser molt minsa i generar més problemes dels que vol resoldre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...