Salta al contingut principal

Prohibir els joves per preservar la seva ànima!

 



Prohibir les xarxes a menors de 16 anys, pot ser un titular que acapari un dia les portades dels mitjans. Els tertulians poden pontificar durant el temps que tenen assignat a les ràdios i televisions. La mesura és populista, i demostra que no van on haurien d’anar, a les fonts. Aquestes mesures, calen coordinació amb la UE. Cal pressionar amb tots els mitjans a les empreses editores d’aquestes plataformes, comandades per els mil milionaris. Com aquestes multinacionals tenen el suport absolut de Trump, cal saber que s’ha de fer i entomar les conseqüències. I la UE no té voluntat política per fer-ho. 

 Els instruments per perseguir a les xarxes continguts de caràcter penal només pot fer-se contra els editors que permeten l’accés aquest material. I el procediment, és lent i molt complicat. Recorden que a Barcelona va haver un acomiadament de treballadors (2000) de Meta,  que “verificaven” el contingut (anys 2025).  Darrera d’aquesta ocurrència, també està la responsabilitat dels pares que sembla enfosquir-se i diluir-se de manera molt preocupant. Què fan ells per controlar el que veuen els seus fills? Pel que sembla si tens l'edat màgica de 16 anys entres a les xarxes sense cap problema, pot haver molta diferència entre un de 15 i un de 16?. És fàcil establir prohibicions, però avui, en el món digital, la seva eficàcia pot ser molt minsa i generar més problemes dels que vol resoldre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.