Salta al contingut principal

Votos y bombas racimo

La democracia israelí ha votado "cuanto peor, mejor". Los resultados expresan los propios designios autoimpuestos. La profecía se cumple. Los partidos políticos representados en el gobierno han buscado desde la invasión y asesinatos masivos de la población civil palestina, respaldo a su política. El resultado confirma los peores presagios. La población israelí se decanta por la destrucción del enemigo. Es cierto que la sociedad israelí es compleja y la fragmentación de votos expresa esa división. Sin embargo, los resultados confirman que la invasión era el escenario de la campaña electoral israelí y que el precio de esa compaña era la población civil palestina.







Los gobernantes israelís ya saben que cuando tengan problemas: crisis económica, los territorios ocupados, los asentamientos, el paro, la vivienda, etc., siempre se puede contabilizar muertos palestinos, a poder ser niños, para desviar la atención de la incompetencia gubernamental y los partidos afines.

Cuantas más bombas de racimo se siembren en los terriorios ocupados más votos se podrán recoger. Los muertos palestinos son indignos para que la opinión pública se moleste por ellos. Todo esto resulta descorazonador. La realidad es que el gobierno israelí y el Estado de Israel no quieren ser como cualquier país civilizado, prefieren ser los hoolingans del mundo occidental con sus excesos que son considerados como un mal que con el tiempo ya pasará, pero Israel no nació ayer, ¿hasta cuándo no empezará a madurar?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

És normal expulsar a 600 canteires de la Sagrada Família?

  Si us plau, algú pot indicar que va passar exactament amb els 600 cantaires expulsat de la Sagrada Família perquè tenien en les partitures estelades pintades? Qui va donar l'ordre de fer aquesta detenció encoberta? Qui va donar les ordres i en nom de què? La xifra de persones expulsades és de tal envergadura que no es pot negligir com si fos un fet minúscul.  Segons fonts interessades tot plegat era perquè tenien pànic que els cantaires comencessin a cantar els Segadors, i això si que era intolerable! Si us plau, quan el 11 de setembre Illa volgui cantar els Segadors al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova que es faci acompanyar per aquests 600 cantaries que els van tapar la boca!