Passa al contingut principal

Jade Goody o la tragicomedia

Lo que sucede en el Reino Unido con el fenómeno “amarillento” es digno de mejor causa. Lo canalla es elevado al altar mediático. La Sra Jade Goody de 27 años, tiene el mérito de haber participado en Gran Hermano, haber sido expulsada y haber dado ruedas de prensa y asistido a coloquios sobre la justicia o injusticia de su expulsión.

Después viene el cáncer. Una auténtica mala suerte. Pero, ¿por qué no? Si tengo que morir que al menos todo el país me vea como me muero. La vida y la muerte retransmitida en directo. ¡ Show Time ¡. La lógica de este proceso es impecable. La Sra Jade Goody no tenía nada interesante que contar, pues, su vida, era de una vulgaridad suprema. O sea, como la de la inmensa mayoría de nosotros. Pero, mientras los demás se contentan con ir cada día a trabajar, jugar a la lotería, mirar Gran Hermano, y suspirar por irse de vacaciones a España, la Sra. Jade Goody tenía otras aspiraciones.



Su muerte deja a sus hijos sin madre. El marido, Jack Tweed, de 21 años está desgarrado por el dolor, se habían casado siguiendo el guión de este culebrón, - diagnóstico del cáncer, boda y muerte-,habrá pensado en como gastar los cuatro millones de euros que toda esta historia ha dejado. La muerte es reciclada en negocio. Nada menos que tres libros sobre su vida y obra. Impresiona la cantidad de datos que habrá tenido que verter para llenar páginas.

Ahora la familia de Jade Goody quiere que su vida sea llevada a la pantalla. Incluso se da nombres de los directores. Los ingleses son muy suyos. Primero, la princesa Diana, y ahora le toca a una desconocida que se pretende pasar por heroína de no sé sabe que. ¿Aguantarán tantas emociones los pobres ingleses?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...