Passa al contingut principal

Noches electorales

En noches electorales quien no se consuela es porque no quiere. Los resultados van para suministrar alegrías y tristezas, como en el fútbol. En Galicia se ha dado un vuelco para el PP que consigue la mayoría absoluta con 39 escaños mientras que la coalición PSdG y BNG han acabado con dos menos. El electorado gallego ha pasado factura de la crisis y de comportamientos torpes como mínimo. Esa foto del dirigente Anxo Quintana abordo de un yate y de un presidente Touriño que no es precisamente la alegría de la huerta, más interesado en la decoración costosa de su despacho, y de las peculiaridades del electorado gallego han querido un cambio y eso es una buena noticias en términos democráticos.

La noche electoral tenía otro punto de referencia y este era el País Vasco. Los resultados son los siguientes: el PSE tendrá 24; PP, 13 y UPyD, 1: 38 en total.- El PNV es la fuerza más votada con 30 escaños pero se queda a uno de la mayoría absoluta incluso sumando a Aralar (4), EA (2) y EB (1). Los resultados demuestran la bipolaridad de la sociedad vasca entre constitucionalistas y fuerzas nacionalistas e independentistas.

Las elecciones no son para escoger lehendakari, sino que es para escoger diputados que mediante la aritmética parlamentaria escogerá la futuro presidente de la Comunidad Autónoma de Esukadi. Sería deseable que el PNV pasara a la oposición como forma democrática para la necesaria alternancia que debe existir en las sociedades democráticas.



UPyD ha recibido el premio -un escaño- del reconocimiento social en un escenario tan cargado de violencia y odios que no puedo más que felicitarme por ello. Mientras que Aralar ha sumado 4 escaños, muchos que votaban a las fuerzas auxiliares de ETA han pensado que era más útil votar al nacionalismo independentista "moderado" que representa a Aralar que seguir las consignas de la esas fuerzas auxiliares de ETA.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...