Salta al contingut principal

Resaca electoral

La noche electoral permitió afirmar que todos habían ganado y otros habían perdido, pero en el ámbito del País Vasco, quien había perdido eran por una parte los "servicios auxiliares de ETA" y los partidos que han secundado y apoyado al PNV .

Una vez recontados los votos, lo cierto es que el PNV y el lehendakari J.J.Ibarretxe tendrán que salir del gobierno del cual han sido máximos responsables de la política del País Vasco durante dos décadas con gobiernos de color nacionalista y derivadas independentistas. La perspectiva de salir del poder está generando modos y maneras poco edificantes.







En su estrategia numantina de mantenerse en el gobierno denuncia el PNV de "golpista" al posible pacto entre el PSE y el PP para desalojarlos de Ajuria Enea, y por otro lado, trata de ganarselo afirmando la posibilidad de un "gobierno de coalición" manteniendo Ibarretxe la presidencia.

Estos cantos de sirena suenan a lo que son, es decir, a un esfuerzo desesperado por no perder el poder. Ofrecer a Patxi López la posibilidad de entrar en una coalición sería repetir lo que sucedió con Ardanza y las consecuencias catastróficas que tuvo para el País Vasco.

La democracia supone la coexistencia de mayorías y minorías y dada la aritmética parlamentaria la posibilidad de que el PNV vaya a la oposición es un posibilidad perfectamente legitima y democrática. ¿Acaso piensa el Sr. Ibarretxe que que el cargo es vitalicio? En democracia cuando no tienes todos los apoyos necesarios, tiene que contentarte con ir a la oposición. El PNV necesita pasar una temporada en ella para poder reflexionar sobre los errores cometidos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.