Passa al contingut principal

Resaca electoral

La noche electoral permitió afirmar que todos habían ganado y otros habían perdido, pero en el ámbito del País Vasco, quien había perdido eran por una parte los "servicios auxiliares de ETA" y los partidos que han secundado y apoyado al PNV .

Una vez recontados los votos, lo cierto es que el PNV y el lehendakari J.J.Ibarretxe tendrán que salir del gobierno del cual han sido máximos responsables de la política del País Vasco durante dos décadas con gobiernos de color nacionalista y derivadas independentistas. La perspectiva de salir del poder está generando modos y maneras poco edificantes.







En su estrategia numantina de mantenerse en el gobierno denuncia el PNV de "golpista" al posible pacto entre el PSE y el PP para desalojarlos de Ajuria Enea, y por otro lado, trata de ganarselo afirmando la posibilidad de un "gobierno de coalición" manteniendo Ibarretxe la presidencia.

Estos cantos de sirena suenan a lo que son, es decir, a un esfuerzo desesperado por no perder el poder. Ofrecer a Patxi López la posibilidad de entrar en una coalición sería repetir lo que sucedió con Ardanza y las consecuencias catastróficas que tuvo para el País Vasco.

La democracia supone la coexistencia de mayorías y minorías y dada la aritmética parlamentaria la posibilidad de que el PNV vaya a la oposición es un posibilidad perfectamente legitima y democrática. ¿Acaso piensa el Sr. Ibarretxe que que el cargo es vitalicio? En democracia cuando no tienes todos los apoyos necesarios, tiene que contentarte con ir a la oposición. El PNV necesita pasar una temporada en ella para poder reflexionar sobre los errores cometidos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...