Passa al contingut principal

Bronca institucional..........

Este verano será recordado entre otras cosas, como los intentos desesperados de ETA de seguir marcando agendas: el atentado en Burgos y el asesinato de dos guardias civiles en Palma de Mallorca. Amén del desfile en San Sebastián de los servicios auxiliares de ETA que fueron, afortunadamente, dispersados por la Ertzaintza. Dos detenidos, ambos con edades entre 51 y 54 años. Llama la atención la edad de los detenidos. Me gustaría pensar que ya no tienen recambios.





Por otro lado, el caso de los trajes de Valencia, queda claro, al menos para dos Magistrados del TS de Valencia, no hay nada punible que una "presunta trama" de corrupción te regale trajes. Según esta interpretación el delito de cohecho, arts. 419, se hace imposible. De los tres Magistrados su presidente es amigo personal del Sr. Camps. Debería haberse abstenido de conocer el asunto. En fin, doctores tiene el derecho y ya veremos lo que dirá el TS.

En otro plano de lo mismo, están las declaraciones impulsivas de la Sra. Cospedal. Vivimos,según ella, en un estado policial. Menos mal que nos lo ha dicho ahora. El gobierno y los órganos del Estado acechan, controlan y escuchan ilegalmente a los miembros del partido popular. ¿Dónde se hicieron estas declaraciones tan preocupantes? ¿En una comisaria?, ¿En la Diputación Permanente del Congreso de los Diputados? ¿Ante un juzgado? No. Las declaraciones se hicieron en la residencia de verano de la Sra. Cospedal.






Después de las declaraciones, no entiendo porque se organizan estos escándalos. Es verano. No abundan noticias, excepto, las que hacen referencia a escándalos de "presunta corrupción" por parte de miembros del partido popular, ya sean en Valencia, Madrid, y ahora en Palma de Mallorca y su velódromo multimillonario. Total, decir que el Estado de derecho es una farsa, que vivimos en una dictadura socialista, tampoco hay para tanto. Después de todo, vendrá septiembre y la crisis económica arrasará con todo, incluido la memoria.

Como ciudadano sería grato ver que los dos partidos mayoritarios pasan de la gesticulación y las declamaciones retóricas a buscar soluciones a los gravísimos problemas que tenemos los españoles, empezando por el terrorismo de ETA y siguiendo por el paro, la vivienda, la educación ,etc. De lo otro -asuntos de corrupción-, ya se encargará el poder judicial.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...