Passa al contingut principal

Barcelona..........prostíbulo al aire libre

Las fotografías de El País de la semana pasada donde se hacia explícito el sexo en plena calle, ha desatado una repercusión mediática y política de primer orden. El despliegue fotográfico en la edición catalana asombraba por el hecho de presentarlas en las páginas centrales de dicha edición. El mercado de "La Boqueria" convertida en un prostíbulo. Había un "cliente" que aparece como la estrella porno mediática. Espero que pida derechos por su impagable contribución al debate sobre la prostitución y los límites del decoro. No me extrañaría que saliese en los programas de Tele 5 o Antena 3, como experto en esta materia.






Si las fotografías no se hubieran publicado la realidad seguiría su curso. Las noches barcelonesas convertidas en un prostíbulo al aire libre. Sexo en la calle. Los vecinos de las Ramblas y las asociaciones de vecinos, comerciantes, etc, se han quejado, pero el Consistorio no han sabido hacer nada. Las Administraciones -todas- funcionan, mejor, gesticulan cuando los medios de comunicación amplían las denuncias, y el reportaje gráfico no dejaba dudas.

¿Qué hacer? La pregunta retórica no parece de fácil solución. La Administración en su afán de demostración de poder va a buscar el eslabón más débil, las prostitutas. Buena parte de ellas son extranjeras "sin papeles", lo que ello supone, precariedad en su situación, desde la administrativa hasta la personal. Su vulnerabilidad nos recuerda la vulnerabilidad de toda nuestra sociedad: precariedad. Nuestra sociedad ha entrada de lleno en ella, las prestaciones por desempleo es una forma de amortiguar esa vulnerabilidad, pero aún hay eslabones sociales que no tienen ningún apoyo: ese es el caso de esas mujeres que ejercen la prostitución.

Habría que recordar que vivimos en una sociedad patriarcal. Cierto que ese tipo de sociedad ha entrado en crisis. Se culpabiliza a la prostituta pero no al cliente. ¿Es qué alguien desea ser prostituta? Si alguien tuviese los medios para vivir suficientemente, el sexo pasaría a convertirse en un hobby, pero ¿esas españolas, nigerianas, rumanas., etc., tienen esos medios? Lo que deberíamos escandalizarnos es que haya tantas mujeres que tengan que ganarse la vida ejerciendo la prostitución. Si poseyeran estudios, un buen trabajo y una vivienda digna ¿creé que estarían en La Boquería aguantando a unos babosos?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...