Passa al contingut principal

Festival en Arenys

Arenys de Munt acaba de colocarse en las televisiones como si de Renteria o cualquier pueblo de la CAV radical. Ellos sabrán lo que hacen. Lo que resulta llamativo es la resonancia mediática que conlleva. Si lo que se quiere es agitar las aguas, después no vale quejarse por las consecuencias que pueden llevar. La sociedad civil de Arenys ha querido protagonizar un happening electoral. No tienen ninguna legitimidad, pero eso deben pensar sus organizadores les trae sin cuidado. El Ayuntamiento de esa localidad fue el promotor, la ley impuso que el Ajuntamiento debía desmarcarse, lo hace dejándolo todo atado. Es decir, deja a las entidades sociales que acaben esta pseudorepresentación independentista.





En un Estado de Derecho estas cuestiones deberían ser tomadas en serio, pero en España, parece que estas iniciativas son tomadas como ocurrencias sin importancia. Ahora por efecto de esta happening se quiere hacer extensivo a los demás municipios de Cataluña. Cualquier municipio podría llamar a sus vecinos para votor si les parece bien pintar de rosa los bordillos, o azul, verde, etc., sería algo inútil pero podría hacerlo. Pero lo que ha sucedido en Arenys de Munt es algo muy diferente.

El PSC se ha encontrado bastante incomodo, no porque no desee la independencia sino porque es inoportuno para su estrategia, en cambio ERC e IC están encantados. ¿Derecho de autodeterminación? ¿Derecho de los pueblos?. La Constitución española estableció las reglas de juego, pero parece que hay jugadores que quieren nuevas reglas. La nueva ley de financiación de la cual saldrán beneficiadas las Autonomías ha sido obra de la pérfida Cataluña, ¿tiene sentido la estrategia de catalanofobia? ¿Cómo organizar una sociedad moderna en la que la igualdad y la solidaridad estén en simetría?





Los datos de la consulta son engañosos, pues, podían votar los mayores de 16 años, cuando la ley electoral es a los 18 años. Las noticias hablan de un 41% de participación de un total 6500 ciudadanos. El local para ir a votar resulta irónico:"Centre Moral". Pues eso, había que tener mucha moral para participar en ese happening que habrá hecho las delicias y la envidia de los pueblos abertzales de la CAV.


Comentaris

  1. Si, al final de las minorias interesadas, van a salir la mayorias estresadas. Como decía el inmortal Mark Twain "Hay grandes mentiras, pequeñas mentiras y estadísticas" los números interesados parece que lo justifican todo, hasta lo injustificable.

    Saludos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...