Salta al contingut principal

Millet devuelve lo que no es tuyo

Cataluña se ha despertado con una noticia cruel, Félix Millet y Tussell, es un ladrón. Eso pasa hasta en las mejores casas, pero en Cataluña, esa noticia es una catástrofe. Su posición privilegiada en una institución como Fundació Orfeó Català-Palau de la Música había hecho de él un personaje fuera de toda sospecha. Al parecer dicha Fundación era como un agujero negro en el que entraba dinero a raudales. Ese dinero se canalizaba, posteriormente, a otras instituciones, por ejemplo, Fundació Ramon Trias Fargas, afín a CDC. Sus ramificaciones alcanzan cuentas en Suiza, ayudas a liquidar deudas al  ex líder de ERC Àngel Colom, ampliación y mejoras en las casas del citado Millet y su colaborador Jordi Montull. Para acabar de arreglar esta situación la Agrupació Mútua que había sido presidida a finales de junio del 2006 cuando Josep Lluís Vilaseca abandonó el cargo ha sido intervenida por la Dirección General de Seguros (DGS). 



¿Quién es Félix Millet? La peripecia vital se inicia en  1974 cuando entra en la empresa Renta Catalana. Su estancia se saldó con una condena de la Audiencia provincial de Barcelona a dos meses de prisión por un delito de imprudencia que facilitó un delito de falsedad (delito de estafa). Es posible que el paso por prisión durante dos meses fuese tenido en cuenta como aportación a la lucha antifranquista.


En 1990 crea la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. El Orfeó Català no era algo que desconociese, pues, su padre Félix Millet i Maristany que fue el presidente de l'Orfeó Català entre 1951-1967, es decir, en lo más granado del franquismo. Se le premiaba los servicios prestados por su diligencia en llegar a Burgos en vez de coger la dirección del exilio. Cierto, en una guerra civil, todos contribuyeron al horror, pero el fin de la contienda nacional sólo fue una nueva etapa de la guerra civil, y en ella, sólo premiaban a los adictos al régimen.


Félix Millet ha construido una Fundació como trampolín de la cultura y sus ansias personales. El clásico tópico de la sociedad civil catalana se expresaba en una entidad la Fundació fuera de toda sospecha. El reconocimiento social y político se fue consolidando lentamente. En 1999 se le concede la Creu de Sant Jordi. Ese mismo año también la recibió Vicenç Ferrer i Moncho (1920-2009). Las comparaciones son odiosas. Los ingenuos bienintencionados quieren que devuelva la medalla aunque a estas alturas debe de reírse de esa sociedad catalana que busca siempre referentes de catalanidad.


Acabo, personaje de oscuros comienzos con apellidos de solera franquista y catalanes, ha dado una vuelta de tuerca a una sociedad catalana que se mueve en la endogamia nacionalista. ¡ Uno de los nuestros ¿un ladrón? !. Si al menos se hubiese llamado García, Pérez, Martínez, entonces sería otra cosa, pero Millet y Tussell, eso sí que no se puede perdonar.









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

És normal expulsar a 600 canteires de la Sagrada Família?

  Si us plau, algú pot indicar que va passar exactament amb els 600 cantaires expulsat de la Sagrada Família perquè tenien en les partitures estelades pintades? Qui va donar l'ordre de fer aquesta detenció encoberta? Qui va donar les ordres i en nom de què? La xifra de persones expulsades és de tal envergadura que no es pot negligir com si fos un fet minúscul.  Segons fonts interessades tot plegat era perquè tenien pànic que els cantaires comencessin a cantar els Segadors, i això si que era intolerable! Si us plau, quan el 11 de setembre Illa volgui cantar els Segadors al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova que es faci acompanyar per aquests 600 cantaries que els van tapar la boca!