Passa al contingut principal

¿ Zancadillas en UPyD Cataluña?

Me entero con desánimo de la dimisión del Coordinador de nuestra ciudad (Sabadell). Sus motivos dejan claro la desilusión que le ha provocado las zancadillas y enredos en los que se ha visto envuelto en las elecciones para las  Asambleas provinciales para representar a Cataluña en el I Congreso de UPyD que debe celebrarse en Madrid.

¿Es normal que los potenciales elegibles se les pida que voten a unas determinadas candidaturas? ¿Con qué derecho pueden solicitar una renuncia a un derecho? ¿Por el bien del partido? Si estamos en fase  de elección de candidatos, deberíamos ver mediante la fuerza de los votos cual es el parecer de los militantes. Me imagino la desilusión y el desengaño de quien ha hecho un trabajo voluntarioso y sacrificado.

Uno debería oír a todas las partes. Pero en este caso, la noticia de la dimisión de Adrián en el Blog de UPyD de Sabadell aparece el ocho de octubre cuando  lo comunico el domingo día 5. La dimisión deja en bancarrota a UPyD de Sabadell. No sé si David es consciente del desastre que supone la dimisión de Adrián. De momento espero que haya respuesta por parte del partido de las declaraciones que el propio Adrián dio para su dimisión. Si no hay respuesta creíble querrá decir que quienes dirigen a UPyD en Cataluña deberían hacérselo mirar, porque si dejan escapar a Adrián, entonces es que no saben apreciar el valor, la dedicación y el voluntarismo que ha puesto al servicio del partido.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...