Passa al contingut principal

Cosas que solo pasan en Madrid...


Uno de los deportes nacionales que causa furor en Madrid es la llegada de personalidades a los juzgados. Vale en Cataluña también. La foto es de Baltasar Garzón a raíz de una demanda que jamás debería haberse llevado a trámite.



Las diferentes querellas están haciendo lo que jamás soñaron los terroristas de ETA. Y es que los extremos se tocan. Falange Española– ¡suena tan trasnochado!- con su querella también admitida a trámite por el TS puede culminar con el alejamiento de la carrera judicial, está trabajando para los terroristas etarras. Parece que en Madrid y ese núcleo de poder que se concentra en dicha capital llevan guerras particulares que no interesan a los de la periferia. Pero que desgraciadamente, tienen consecuencias. Los que antes eran encumbrados por los voceros de esos poderes hoy claman al cielo para que bajen a los infiernos. Eso parece que le está sucediendo a Garzón.

Los delitos de prevaricación arts.446 y siguientes del CP, tienen como exigencia del propio TS que el asunto esté determinado por sentencia o resolución firme. Además afirma el propio TS que la injusticia de la resolución sea de modo flagrante y clamoroso, se desborde la vigente legalidad (SSTS 25-3 y 10-7-1995). ¿Todos esos requisitos los cumplen las resoluciones de Garzón? Veremos como el propio TS es coherente o no con sus propias resoluciones.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.