Passa al contingut principal

Cosas que solo pasan en Madrid...


Uno de los deportes nacionales que causa furor en Madrid es la llegada de personalidades a los juzgados. Vale en Cataluña también. La foto es de Baltasar Garzón a raíz de una demanda que jamás debería haberse llevado a trámite.



Las diferentes querellas están haciendo lo que jamás soñaron los terroristas de ETA. Y es que los extremos se tocan. Falange Española– ¡suena tan trasnochado!- con su querella también admitida a trámite por el TS puede culminar con el alejamiento de la carrera judicial, está trabajando para los terroristas etarras. Parece que en Madrid y ese núcleo de poder que se concentra en dicha capital llevan guerras particulares que no interesan a los de la periferia. Pero que desgraciadamente, tienen consecuencias. Los que antes eran encumbrados por los voceros de esos poderes hoy claman al cielo para que bajen a los infiernos. Eso parece que le está sucediendo a Garzón.

Los delitos de prevaricación arts.446 y siguientes del CP, tienen como exigencia del propio TS que el asunto esté determinado por sentencia o resolución firme. Además afirma el propio TS que la injusticia de la resolución sea de modo flagrante y clamoroso, se desborde la vigente legalidad (SSTS 25-3 y 10-7-1995). ¿Todos esos requisitos los cumplen las resoluciones de Garzón? Veremos como el propio TS es coherente o no con sus propias resoluciones.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...