Salta al contingut principal

Controversias políticas


En Cataluña la última la ha protagonizado uno de los representantes de la patronal. El señor Juan Rosell ha dicho que aquellos alumnos que no cumplan que se les quite el derecho a recibir ayudas. Naturalmente el señor Juan Rosell President de Foment del Treball ha hablado sin saber de lo que habla.

La educación es un derecho y como tal no es algo que se quita o se añada. Es verdad que hay muchos alumnos que no quieren estudiar. La LOE posibilita que estos alumnos puedan estar hasta los dieciocho años. Esta claro que los que alumbraron la ley tampoco saben de lo que hablan. El problema es que hay alumnos que tienen necesidades educativas y la Administración no quiere atenderlos de manera adecuada. 

La educación es vista por el señor Juan Rosell como corresponde a su cargo, un negocio. Pero la educación requiere tiempo. No se puede educar para una finalidad concreta como para acceder al mercado laboral. Otra cosa sería adiestrarlos para ese mercado laboral. No requiere demasiada preparación para ello. Pero educación y adiestramientos son cosas diferentes.




En el fondo es como si ahora la Generalitat hubiera dicho a los empresarios que todos aquellos que tienen que cerrar o han cerrado y han recibidos cualquier tipo de ayudas  gubernamentales tienen que devolverlas. Si seguimos el símil, las empresas que cierran son los malos alumnos. ¿Eso es lo que ha querido decir? ¿Le parecería natural al señor Juan Rosell tal medida? Está claro que salir en la prensa es muy fácil desde ciertas alturas. Pero con esas declaraciones uno se tiene que preguntar ¿en manos de quiénes estamos?

La otra noticia es la enésima campaña de propaganda de los auxilares de ETA para decir que quieren presentarse a las elecciones con la nueva bandera de proponer lo que ETA disponga. Se ha malgastado ríos de tinta sobre este asunto. La verdad es que Otegui y sus secuaces nos vuelvan a cantar hosanas de diálogo y paz resulta un insulto a la inteligencia. Lo único que estoy esperando es la noticia que ETA ha desaparecido para siempre. Afortundamente este hecho está siendo posible gracias no a los esfuerzos de esos servicios auxiliares ni a los esfuerzos del PNV sino gracias a la Ley de Partidos y la acción policial. 

Una súplica y un consejo para acabar. La súplica, que el embajador de Israel siga con lo suyo, es decir, la mentira más descarnada y cínica posible. Enseñar el "arsenal" de la flota enemiga para justificar el asesinato en aguas internacionales de nueve personas es simplemente demencial. El consejo es para buscar al asesino De Juan Chaos. Empezaría a buscarlo en Venezuela.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...