Salta al contingut principal

Comuniones ......

He oído en la prensa que el Vaticano estudia la posibilidad de reducir la edad para que los niños/as puedan recibir el sacramento de la eucaristía. Se baraja la edad de 6 años. Según determinadas fuentes, a esta edad se entra en una fase en el que se entiende el significado del ritual de la eucaristía.

No sé que pensar cuando oigo hablar de estas cuestiones. En el catolicismo se entra cuando no puedes oponer resistencia. La inconsciencia del recién nacido y la voluntad de los padres es suficiente para entrar en la comunidad de creyentes. La Iglesia católica no está dispuesta como en otros ritos a que los fieles ingresen cuando son mayores de edad y son conscientes de pertenecer a una determinada congregación de fieles.


En esa misma lógica se encuadra la idea de rebajar la edad para recibir la Comunión. Según algunos "expertos" los niños/as de 6 años ya han entrado en posesión de la capacidad racional suficiente para entender el significado de la eucaristía. No sé donde sacan tamaña conclusión. Desde la psicología evolutiva, desde J.Brunner pasando por J.Piaget, la mencionada edad no parece la más indicada para comprender su significado.



Tal vez piensan en el Vaticano que cuanto más rápidamente se incorporen los nuevos fieles mejor que mejor, si se opta por esta estrategia después las legislaciones más punitivas hablarán de la necesidad de reducir la edad penal de los menores. Siempre hay sinergias estrambóticas. Queda claro que la Iglesia católica es la que está en posesión de la verdad para indicar lo que les conviene o no a sus fieles. Los que no somos creyentes vemos estas cuestiones con una cierta dosis de perplejidad y desconcierto. Quieren tener fieles como sean, aunque los que entran no sepan lo que significa ser cristiano. El bautismo es simplemente el acta por el que entras a formar parte de un club, cuyas reglas son todo menos democráticas y deliberativas. La Comunión es el acta por el cual puedes participar en el rito fundamental del club católico. Pero las edades para aceptar entrar a formar parte de es grupo, simplemente, no tienes opción, porque no sabes ni entiendes a que club te comprometes a pertenecer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El franquisme declarat Bé d'Interès Cultural

  Portar una estelada és un crim de lesa majestat, però si portes tota la quincalleria franquista seràs vist com un patriota com cal, i per tant, t'he estalviares què t'ha atonyini la policia patriòtica. El PP & Vox son hereus directes del franquisme del qual el PP va fer que s'ha amagava, Vox, no ho ha fet mai. Els franquisme va dictar les consciències durant quaranta anys, Felipe González va tenir molta cura per no molestar-los massa. Pel que sembla, el passat sempre torna.

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.