Passa al contingut principal

El cuento interminable


"A comienzos del verano, el veterano miembro de la ilegalizada Batasuna Tasio Erkizia decía en una charla pública que actualmente hay "más razones que nunca para la lucha armada", pero a la vez "menos condiciones objetivas y subjetivas" que nunca para practicarla. Objetivas: no sirve para hacer avanzar su causa; subjetivas: que la gente, su gente, ya no está por la labor. No lo está sobre todo porque la de ETA es generalmente considerada una baza perdedora, sin futuro." (El País,31-8-2010)



Así empieza la editorial de EL País. El descerebrado Tasio Erkizia afirma tranquilamente que hay "más razones que nunca para la lucha armada". Creo que el resto del editorial es humo. Porque con una afirmación tal la Fiscalía debería investigar si esas declaraciones son o no constitutivas de apología del terrorismo. No se debería entrar en el terreno de las especulaciones ni hacer ejercicio malabares con una banda auxiliar de ETA como son todos los engendros de la ilegalizada HB y marcas asociadas. Es evidente que afirmaciones como las referidas lo único que se puede hacer es seguir con la aplicación de la ley. Sólo hay una cosa que ETA debe hacer y es abandonar las armas y entregarlas. El "veterano" Tasio Erkizia es un irrecuperable en el orden político democrático, así como todos los "representantes" de los auxiliares de ETA, y en esas condiciones no puede haber espacio político para aquellos que afirman después de más de 40 años y cerca de 1000 muertos que hay "más razones que nunca para la lucha armada". Lo único que que cabe decir, es que mientras haya cómplices de ETA si hay buenas razones para seguir aplicando el imperio de la ley y la ley de partidos.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...