Passa al contingut principal

La AN prohíbe actos de exaltación terrorista

"El juez de la Audiencia Nacional Pablo Ruz ha decidido prohibir el acto de homenaje a la colaboradora de ETA Laura Riera que colectivos de apoyo a los presos catalanes habían convocado para este sábado en el barrio de Gràcia (Barcelona), coincidiendo con los actos de la Fiesta Mayor."(El Mundo,21-8-2010)


La AN ha prohibido un "homenaje" a una colaboradora de ETA que ha cumplido su condena. Está claro que Laura tiene unos "amigos" de mucho cuidado. La edad de Laura nos indica que tuvo que luchar contra la dictadura franquista en sus horas más aciagas. Después vino la democracia. Pero era una democracia formal, es decir, más de lo mismo. Así que otra vez a las trincheras. Los atentados de ETA en Hipercor  el 19 de junio de 1987 causó la muerte de 21 personas y hubo 4 heridos, como el sistema democrático era cada vez más opresivos, el 29 de mayo de 1991 hubo un atentado en VIc que costo la vida a 10 personas, cinco de los cuales fueron menores, y 44 heridos.Los enemigos eran muchos, mientras que ellos -los buenos-, eran tan pocos. 

Podría seguir este relato de hazañas bélicas macabro, pero lo cierto es que Laura Riera no había nacido en la etapa final de franquismo. Sólo había vivido en plena democracia. Pero no lo gustaba por eso Riera "aprovechó su trabajo en el departamento de multas del Ayuntamiento de Terrassa (Barcelona), municipio en el que residía, para facilitar a miembros del 'comando Barcelona' matrículas de vehículos de fuerzas de seguridad y cargos públicos. Entre ellos estaba el coche particular del concejal del PP en la población de Viladecavalls (Barcelona)Francisco Cano, asesinado por ETA el 14 de diciembre de 2000 tras colocar una bomba lapa en su vehículo." (El Mundo, 21-8-2010)



Mientras que Francisco Cano no podrá volver jamás a su casa, Laura sí, gracias al Estado de derecho que tanto le disgusta. SuS "amigos" querían homenajearla. Estoy pensando que ella trabajaba en el Ayuntamiento de Terrassa, ¿pedirá su reingreso a su merecido puesto de trabajo? Espero enterarme como acaba esto,porque sería preocupante que como premio a su acción, volviera a trabajar en el Ayuntamiento que le permitió obtener las matrículas que costaron la vida a Francisco Cano.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...