Salta al contingut principal

¡Liberados........por fin!

"Los dos cooperantes españoles de la ONG Acció Solidària secuestrados por el grupo terrorista Al Qaeda en el Magreb Islámico (AQMI) el pasado 29 de noviembre fueron liberados ayer. Con el regreso a España de Roque Pascual y Albert Vilalta termina la pesadilla que comenzó con el asalto, en una carretera mauritana, a la caravana de ayuda humanitaria en el que también fue apresada su compañera Alicia Gámez, liberada en marzo pasado. El trabajo del Gobierno, con el apoyo de la oposición y la responsabilidad de la sociedad española en su conjunto, han contribuido a este desenlace." (El País, 24-8-2010)




¡Por fin liberados!. Bien está lo que bien acaba. Y en estos casos no siempre acaba bien. Por ejemplo, en el caso de  Michel Germaneau, de 78 años, asesinado por (AQMI). Éste mismo grupo hace referencia a la política francesa de intervención militar. Germaneau fue la moneda en juego. Hay que recordar que los asesinos fueron los de AQMI. No soy experto en terrorismo internacional. Desgraciadamente, casi nadie lo es. Por supuesto, los servicios de inteligencia deben tener alguna noticia adicional. Pero en el caso de AQMI toda la operación ha salido reforzado. Han conseguido sus objetivos. Hacerse propaganda y recaudar el dinero del rescate. Además de la salida del "cerebro" del secuestro hacia Mali ha permitido que finalmente el larguísimo secuestro haya acabado.


En este proceso complejo y sórdido secuestro ha aparecido la figura del mediador. Mustafá Chafi. Éste dice:"Esto es ante todo mérito del presidente de Burkina Faso -Blaise Compaoré- con la colaboración del presidente de Malí [Amadou Toumani Touré]", insiste una y otra vez.  En esa región fallida  subsahariana las confluencias de todo orden -religiosas, políticas, económicas, etc-, hacen que grupos como el autodenominado AQMI campen a sus anchas, y puedan servir para el lucimiento personal de esos presidentes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.