Salta al contingut principal

Estampas electorales

Los políticos y sus partidos gozan de muy poca simpatía en los momentos actuales. No lo digo yo, sino el CIS. Seguramente, la sociedad percibe con acierto que estamos en un momento en el que hay que ir juntos en esta travesía llena de dificultades. Pero la campaña electoral que se juega en Cataluña desplaza los problemas de fondo por problemas domésticos. Por eso Mariano Rajoy se permite que lo fotografien representando un momento bobo. La imagen que da no parece acorde con los nuevos tiempos. Hubiera quedado más moderno si en vez de mover piezas se hubiese conectado a las redes sociales o chatear con los posibles electores. Pero Mariano Rajoy sabe que en Cataluña tiene un importante segmento de la población que votara al PP tanto si juega como si no juega.



La imagen muestra a la candidata Alicia Sánchez como si estuviera a punto de salir volando de ese juego puesto que no se a quitado el abrigo. Hay que reconocer que el PP es mucho más abierto con las candidatas que los demás partidos. El verde debe de ser un guiño a la esperanza. Un público selecto sigue la partida como si de una operación a vida o muerte se tratase. Sublime y rancio. Todo sea por los electores (populares).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

És normal expulsar a 600 canteires de la Sagrada Família?

  Si us plau, algú pot indicar que va passar exactament amb els 600 cantaires expulsat de la Sagrada Família perquè tenien en les partitures estelades pintades? Qui va donar l'ordre de fer aquesta detenció encoberta? Qui va donar les ordres i en nom de què? La xifra de persones expulsades és de tal envergadura que no es pot negligir com si fos un fet minúscul.  Segons fonts interessades tot plegat era perquè tenien pànic que els cantaires comencessin a cantar els Segadors, i això si que era intolerable! Si us plau, quan el 11 de setembre Illa volgui cantar els Segadors al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova que es faci acompanyar per aquests 600 cantaries que els van tapar la boca!