Passa al contingut principal

Estampas electorales

La estampa nos muestra a Mas sonriendo a la audiencia . Llama la atención las credenciales que aparecen sobre su camisa. No debe tener claro que se le pueda confundir con cualquiera. Unos jovenes sonrientes aplauden al lider. Seguramente, llevaban un rato esperando y una de las jovenes aparece con un "conocida marca de cerveza" para entretener la espera. Llega el lider y los partidarios apluden ante las noticias de un triunfo electoral incontestable. No sé si la puesta en escena parece un poco forzada. Seguramente, las cosas van así. Pero en lo actos partidistas es lo que toca. Seguramente era un acto de las juventudes de CiU. Suena extraño que haya esas juventudes. Saben lo que quieren. CiU es un partido que ha gobernado tanto tiempo Cataluña que piensan que estos años en los que han estado en la oposición era una conjura contra ellos, o lo que es lo mismo contra Cataluña. El electorado escogerá lo que crea el próximo domingo 28. Sería deseable que no obtuvieran mayoría absoluta, pero eso es un deseo mio que no tiene que coincidir con el electorado que vaya a votar. Por cierto, el halo que aparece no hay que dar crédito. Que estuviese en los actos de Benedicto XVI no le acredita para que nosotros comulgemos con sus ruedas de molino.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.