Passa al contingut principal

Entes de razón........insubstancial

Después del terremoto que supuso la paralización del tráfico aéreo por parte de los controladores del USCA, y la posterior puesta en marcha del estado de alarma, lo que ha sucedido desde esas fechas, se constata la insubtancialidad de la Generalitat de Catalunya. Es verdad que existe un traspaso de poderes entre el tripartito y la nueva mayoría parlamentaria de CiU.

En estas semanas del 3 de diciembre hasta el nombramiento de Núria de Gispert como presidenta del Parlament para la nueva legislatura, desaparecido el aún President de la Generalitat José Montilla, el papel de extra en todo lo sucedido debería hacer pensar sobre el significado de las Autonomías en el nuevo marco de la globalización. La política económica que fabrican -a nuestra costa-, el BCE y Alemania y la partipación de los movimientos de capital en la era global. En el ámbito político las decisiones que se toman van encaminadas a remover los obstáculos para que la política económica triunfe sobre cualquier otra consideración. Así que ¿cuál es el papel de la Generalitat?.



Algunos dirán tranquilamente que la única opción es la independencia. ¡ Cómo si eso fuera viable ! . Un gobierno saliente inexistente, donde se han prodigado descalificaciones de todo tipo, sobre todo del PSC, un Montilla que se retirará a algún puesto de lujo,en fin, desde la ciudadanía inmersa en una crisis económica de profundo calado, que afecta a unas determinadas capas sociales más que a otras, donde los dramas cotidianos son pródigos en sucesos, como por ejemplo, los deshaucios, que adquieren niveles escandalosos, y donde en declaraciones de la subdirectora general de la vivienda, explicaba que hay todas las medidas posibles para evitar lo que las estadísticas desmienten. ¡Y todo ello gracias a un gobierno que se declara socialista!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.