Salta al contingut principal

Vidas ajenas


La tiranía del presente olvida a Tohuami Hamdaoui, que ha muerto a los 41 años, en huelga de hambre, no en alguna prisión olvidada del mundo, sino en la prisión de Teruel. Una huelga de cinco meses para reivindicar su inocencia. Estaba condenado por delito de agresión sexual a una menor y robo con violencia a 16 años. Reivindicar la inocencia es algo natural. No sé cómo fue el caso –juzgado en Alicante en el 2003-. Supongo que el caso debió llamar la atención. Es posible que muchos se sientan aliviados y están en su derecho. La muerte no debería alegrarnos, porque es lo único que tenemos. La venganza es un sentimiento humano, pero en sociedad no podemos ir con ella.


Miguel Francisco Montes Neiro es el preso más antiguo de España. Su máximo delito era de 6 años. Pero ha pasado su vida entre rejas. El motivo ha sido sus variados intentos de fuga. Asesinos convictos y confesos que han asesinado cerca de 30 personas han salido antes que él. ¿Cómo es posible? Una vida desperdiciada. Ahora está en huelga de hambre. ¿Cómo explicarle que no puede salir de la cárcel cuando ya ha pagado de sobras sus culpas?


Hace unos días hablaba de la justicia que siempre tiene diferentes varas de medir, a propósito del juicio del Sr.Lluis Corominas que es yerno de los Tous. Matar le ha costado 310000€. El Sr. Neiro no ha matado nunca nadie y lleva desde 1976, es decir, que ha pasado 35 años en prisión. ¡Qué clase de justicia es esa!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.