Passa al contingut principal

Vidas ajenas


La tiranía del presente olvida a Tohuami Hamdaoui, que ha muerto a los 41 años, en huelga de hambre, no en alguna prisión olvidada del mundo, sino en la prisión de Teruel. Una huelga de cinco meses para reivindicar su inocencia. Estaba condenado por delito de agresión sexual a una menor y robo con violencia a 16 años. Reivindicar la inocencia es algo natural. No sé cómo fue el caso –juzgado en Alicante en el 2003-. Supongo que el caso debió llamar la atención. Es posible que muchos se sientan aliviados y están en su derecho. La muerte no debería alegrarnos, porque es lo único que tenemos. La venganza es un sentimiento humano, pero en sociedad no podemos ir con ella.


Miguel Francisco Montes Neiro es el preso más antiguo de España. Su máximo delito era de 6 años. Pero ha pasado su vida entre rejas. El motivo ha sido sus variados intentos de fuga. Asesinos convictos y confesos que han asesinado cerca de 30 personas han salido antes que él. ¿Cómo es posible? Una vida desperdiciada. Ahora está en huelga de hambre. ¿Cómo explicarle que no puede salir de la cárcel cuando ya ha pagado de sobras sus culpas?


Hace unos días hablaba de la justicia que siempre tiene diferentes varas de medir, a propósito del juicio del Sr.Lluis Corominas que es yerno de los Tous. Matar le ha costado 310000€. El Sr. Neiro no ha matado nunca nadie y lleva desde 1976, es decir, que ha pasado 35 años en prisión. ¡Qué clase de justicia es esa!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.