Salta al contingut principal

¡Qué se hunda la bolsa!

Después del anuncio de Zapatero de adelantar las elecciones, había afirmado que no lo haría, finalmente ha anunciado lo que “muchos expertos” habían vaticinado. Uno de los peores tics de Zapatero ha sido su falta de decisión a la hora de afrontar los problemas. Tiempo habrá de hacer balance de su trayectoria. El PP espera tranquilamente las próximas elecciones sin haber aportado nada excepto deslealtad institucional a raudales. Mariano Rajoy se caracteriza por no decir nada, aunque algunas de sus frases más brillantes sean un desatino: "(...) Aseguró que mira su cuenta bancaria a fin de mes. "Lo necesito y muchísimo, y además, mi mujer también trabaja, por lo que tengo los problemas que tienen todos los ciudadanos". Cobra como diputado al Congreso y además el PP le complementa su sueldo. ¿No existe incompatibilidad? En todo caso, Rajoy no es solución de la crisis. Es probable que la agudice con sus medidas: no molestar a los ricos y cabrear a los pobres y clases medias bajas.
Hoy, las bolsas han tenido un mal día. Malas noticias procedentes de EEUU hacen que los mercados hayan aflojado los índices. ¿Quién puede mantenerse en bolsa? La prima de riesgo sube para los 370 puntos básicos -3,7%- con respecto a Alemania. Enhorabuena a los especuladores. Si alguien creía que la dimisión de Zapatero haría que se generará más confianza, el resultado, por supuesto, no ha sido así. No tiene nada que ver. Los mercados están al acecho de ventajas que los propios Estados han generado. Toda la deuda debería ser comprada por el BCE. Es lo que sucede en EEUU y su Reserva Federal. Nos hemos puesto en el disparador especulativo y las consecuencias son imprevisibles, más allá de las retóricas de turno.

En otro orden de cosas, me llama la atención que el President de la Generalitat A.Mas fuera a inaugurar un polideportivo. Los tics gubernamentales parecen que nunca se podrán extinguir. ¿Qué significado tiene que vengan las autoridades a inaugurar bienes pagados por todos? Por supuesto, es una manera de hacerse visible y de paso propaganda. ¿No deberíamos pensar en hacer las cosas de manera diferente?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...