Passa al contingut principal

¡Esto se hunde!, poco....pero

La semana ha pasado y la sensación que hay es que estamos en un callejón sin salida. El debate en el Parlament de Catalunya ha dado pie a un ejercicio de sacrificio, pero solo a los de siempre. CiU sabe a quién apretar las tuercas. Nos habla de sacrificios pero sólo y especialmente en el ámbito público. Recortes en enseñanza y sanidad.
 
Sin ánimo de ser excesivamente pesado, quisiera explicar muy brevemente cómo funciona el ámbito médico en Cataluña. En la cúspide sanitaria está el Institut català de la salut (ICS) que depende orgánicamente del Departament de Sanidad. El ICS es público 100% y en ellos el personal es funcionario. No tiene autonomía de gestión. Junto al ICS está la XHUP (Xarxa hospitalària d'utilització pública de Catalunya) que la conforman hospitales públicos y privados que mediante convenio con el ICS suministran servicios sanitarios. Su gestión es autónoma –fuentes de financiación pública y privada) y su personal no es funcionario. Junto a esta doble red hay también centros privados. La XHUP –los diferentes hospitales- ha tenido que soportar reducciones de salarios del 5% además de otro 5% por objetivos. El propio ICS ha reducido los ingresos un 10%. En cambio, los del ICS, han soportado la reducción legal del 5% y ahora se les pide una reducción de paga extraordinaria que posteriormente les será devuelta. Los salarios entre las redes sanitarias siempre ha sido superior en el ICS que el XHUP. Así, los del ICS, sirven para visualizar los recortes, pero es en la XHUP donde se está visualizando realmente la crisis, reducciones de plantilla del personal contratado. Otro tanto pasa en la educación.

 

La reducción en la enseñanza se visualiza en recortes de hasta el 30% respecto al curso anterior. Esto ha supuesto el llegar a solicitar de los padres –vía Ampa- una cuota para sufragar y suplir los recortes presupuestarios. El Departament d’Ensenyament le parece normal que los centros, por ejemplo de secundaria, soliciten a los padres esas cuotas. Además, la falta de liquidez hace que los pagos a su vez se fraccionen en tres. En algunos centros se está en números rojos. El Departament asegura que en los centros donde sucede eso, la responsabilidad es del propio centro. Mientras se deriva hacia la concertada y privada recursos que necesita desesperadamente la pública. Mientras las direcciones intentan hacer milagros, pero esto tiene un límite. En el momento que algún centro tenga que cerrar por cierre de los suministros básicos por falta de pago, seguramente, en ese momento el Departamento hará efectivo los pagos que correspondan. Por cierto, en los anteriores gobiernos que no eran de CiU se habían ido reduciendo la asignación a los centros del orden del 5% al 9% en curso anteriores. Si uno suma esos recortes y al de este años del 29% entonces la situación su vuelve desesperada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...