Passa al contingut principal

He visto la película Biutiful de Alejandro González Iñárritu con Javier Bardem, Blanca Portillo entre otros. Una película crepuscular que enseña los avatares del protagonista Uxbal en un entorno deshumanizado. El cuarto mundo instalado en casa. Los personajes tratan de sobrevivir en plena crisis. Uxbal trata de hacer lo correcto en un medio que no sabe de ética. Hay una lucha por la supervivencia despiadada y brutal. Sin embargo, Uxbal quiere dar lo que no le han dado. Ayudar a los que lo necesitan –paisaje multicultural-, donde la explotación y la miseria acompañan unas vida en el límite. Pero es en el límite donde se mide la voluntad del protagonista. También él está acabado, pero quiere redimirse, por él y por los suyos.

Viendo esa película donde aparece Barcelona como telón de fondo, hace pensar en lo que significa ser catalán. Jordi Pujol dejó constancia que ser catalán es aquél que vive y trabaja en Cataluña. Una obviedad que fue exaltada a la condición de definición. En biutiful ser catalán es vivir en Cataluña, pero las circunstancias sociales hacen que los anhelos nacionalistas están lejos de las necesidades reales de los ciudadanos.




CiU ha puesto rumbo hacia la independencia. La vía para acceder a ella se llama ahora pacto fiscal. Está en su derecho. Pero no es de obligado cumplimiento. Uxbal es todo lo temido por el nacionalismo. Incluido la izquierda. Uxbal es un lumpenproletariado –la palabra ha tenido momentos de gloria- es un marginado. En una sociedad global Uxbal trabaja con inmigrantes clandestinos, mafiosos locales y foráneos, policías corruptos, etc. Para CiU y el PP son los enemigos de nuestro bienestar. Por ello se ha de controlar sus trapicheos, el desaguisado de agosto con el PIRMI fue una manera de castigar a los pobres.

CiU quiere la independencia. En su mundo irreal quieren que paguen los que no se muestran entusiasmados por los reclamos de una Cataluña que quiere dejar a una madrastra malvada, España. Uxbal y los otros catalanes, solo quieren que se les consideren ciudadanos de pleno derecho y no solamente como sospechosos habituales. ¡No era Félix Millet un modelo de civismo! Cuando hay que escoger entre los “nuestros” (nostres) y los “otros” (altres) CiU siempre escoge a los suyos.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.