Passa al contingut principal

Anglada....¡ A por ellos !


Revisando el correo ha empezado a fluir la propaganda electoral. Llama la atención que la propaganda está envuelta en un plástico correoso difícil de quitar. La ventaja es que si no estás muy interesado en ella, despedazar el sobre siempre es un punto. Pues bien, he visto que PxC también envía su propaganda. La derecha xenófoba –¿cómo puede ser legal?-, nos ilustra sobre la manera de superar la crisis. ¡Adivinan, no quien viene a cenar, sino quién pagará la crisis? Correcto, la inmigración. ¡Faltaría más!. Y nada mejor que acudir a su panfleto para enterarnos de que impondría un impuesto del 18% sobre las remesas enviadas de dinero que realizan los inmigrantes. Lo cuantifica nada menos que 1.368 millones de €, porque las remesas que se envían son del orden de 7.600 millones de €. Veamos.


"A nivel global, las remesas de emigrantes sólo alcanzaron una media anual de 1.456 millones de dólares entre 1970 y 1974,según el FMI. Esta media se incrementó hasta 59.402 millones anuales en el periodo 1995-1998 (Chami, Fullenkamp y Jahjah, 2003), llegando en 2003 a los 127.377 millones que reporta la UNCTAD, para terminar en los $318.000 millones que recoge el Banco Mundial para 2007 (World Bank, 2008). Es decir, que a escala global casi se han multiplicado más de doscientas veces en los últimos treinta años".(Inmigración y remesas informales en España 22, Iñigo Moré, Ministerio de Trabajo e Inmigración. 2009)



Estas estadísticas indican la existencia de un doble canal de remesas, las formales a través de entidades financieras controladas por el Banco de España y las informales. El monto de estas remesas es muy superior a las cifras de PxC. El partido de Anglada –antiguo representante de Fuerza Nueva-, sólo le interesa imponer el supuesto impuesto ¿a quién? A los ricos seguro que no. No concuerdan las estadísticas de remesas y los grupos de inmigrantes. A Anglada no le interesa nada de todo lo que el estudio lleva implícito. Hay que pensar que las transacciones conllevan las correspondientes impuestos de las empresas que realizan las remesas. No sólo no quiere que haya inmigrantes, sino que además se les penalice por ahorrar. Valiente paladín está hecho. Primero los explotamos y después nos quedamos con su “pasta”. Así concibe la justicia, primero los de casa (su eslogan es “Primer els de casa” y su subtítulo: L’únic vot útil contra la casta política: El único voto útil contra la casta política). Genio y figura para quién gobernar es tan simple como expulsar a todos los inmigrantes pobres. Anglada no le interesa la historia porque debería ser que cuando se expulsa a la gente el hueco que dejan no se puede llenar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...