Salta al contingut principal

Anglada....¡ A por ellos !


Revisando el correo ha empezado a fluir la propaganda electoral. Llama la atención que la propaganda está envuelta en un plástico correoso difícil de quitar. La ventaja es que si no estás muy interesado en ella, despedazar el sobre siempre es un punto. Pues bien, he visto que PxC también envía su propaganda. La derecha xenófoba –¿cómo puede ser legal?-, nos ilustra sobre la manera de superar la crisis. ¡Adivinan, no quien viene a cenar, sino quién pagará la crisis? Correcto, la inmigración. ¡Faltaría más!. Y nada mejor que acudir a su panfleto para enterarnos de que impondría un impuesto del 18% sobre las remesas enviadas de dinero que realizan los inmigrantes. Lo cuantifica nada menos que 1.368 millones de €, porque las remesas que se envían son del orden de 7.600 millones de €. Veamos.


"A nivel global, las remesas de emigrantes sólo alcanzaron una media anual de 1.456 millones de dólares entre 1970 y 1974,según el FMI. Esta media se incrementó hasta 59.402 millones anuales en el periodo 1995-1998 (Chami, Fullenkamp y Jahjah, 2003), llegando en 2003 a los 127.377 millones que reporta la UNCTAD, para terminar en los $318.000 millones que recoge el Banco Mundial para 2007 (World Bank, 2008). Es decir, que a escala global casi se han multiplicado más de doscientas veces en los últimos treinta años".(Inmigración y remesas informales en España 22, Iñigo Moré, Ministerio de Trabajo e Inmigración. 2009)



Estas estadísticas indican la existencia de un doble canal de remesas, las formales a través de entidades financieras controladas por el Banco de España y las informales. El monto de estas remesas es muy superior a las cifras de PxC. El partido de Anglada –antiguo representante de Fuerza Nueva-, sólo le interesa imponer el supuesto impuesto ¿a quién? A los ricos seguro que no. No concuerdan las estadísticas de remesas y los grupos de inmigrantes. A Anglada no le interesa nada de todo lo que el estudio lleva implícito. Hay que pensar que las transacciones conllevan las correspondientes impuestos de las empresas que realizan las remesas. No sólo no quiere que haya inmigrantes, sino que además se les penalice por ahorrar. Valiente paladín está hecho. Primero los explotamos y después nos quedamos con su “pasta”. Así concibe la justicia, primero los de casa (su eslogan es “Primer els de casa” y su subtítulo: L’únic vot útil contra la casta política: El único voto útil contra la casta política). Genio y figura para quién gobernar es tan simple como expulsar a todos los inmigrantes pobres. Anglada no le interesa la historia porque debería ser que cuando se expulsa a la gente el hueco que dejan no se puede llenar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.