Passa al contingut principal

Debates irrelevantes


Las encuestas nos dicen lo que sucederá dentro de una semana. ¡Somos tan previsibles! Gracias a ello, las encuestas vaticinan el triunfo aplastante del PP. ¡Enhorabuena! Habrán conseguido el milagro de dejar que quien gobierna se estrelle sin haber hecho nada para merecer el triunfo. Siempre he pensado que cuando M.Rajoy dijo: "Miro mi cuenta al final de mes porque lo necesito, lo necesito y muchísimo, y además mi mujer también trabaja, y entonces tengo los problemas que tienen todos los ciudadanos. No estoy en política por dinero" (El País, 21/4/2007). El sueldo de diputado es de 4000€ mensuales más lo que cobra en el PP. De estas afirmaciones, o bien debe pensar que todo el mundo cobra eso –no lo creo-, o bien es un manirroto de cuidado. Al parecer esta afirmación no ha sido objeto de reproche, ni de burla o ironía. Nada.


Esta semana que acaba ha sido prodiga en debates televisivos. El más interesante fue el protagonizado por las cinco formaciones parlamentarias, faltaba ERC -¿por qué no estuvo?-, que ni siquiera apareció en el enlatado que si estuvieron el grupo mixto. La diputada de UPyD estuvo notable, a pesar del minúsculo tiempo que disponían. Llamó poderosamente la atención que Durán i Lleida (CiU) no apareciera y en su lugar fuese ocupado por Pere Macias. Me pareció un error colosal que no asistiera a un debate de alcance nacional. Mientras que si estuvo el viernes 11-11-2011 en TV3. La verdad que empecé a verlo pero la dinámica que percibí no me interesó. Además, la falta de capacidad real de Cataluña para gestionar las cuentas no dejaba mucho margen. Los eslóganes eran reiterados y tenía la impresión que allí no estaba el centro de poder. Claro que tampoco lo estaba ni el lunes (7/11/11) –Rajoy y Rubalcaba-, ni el miércoles (9/11/11) con los cinco candidatos. Las decisiones irracionales se toman fuera de la esfera nacional. Berlín y el BCE junto a los mercados difusos que se extienden a los largo y ancho de la red global.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...