Passa al contingut principal

Golpe de Estado


Lo sucedido esto días en Europa, cambios de gobierno, motivados por las presiones del mercado son en el argot clásico de la política golpes de Estado a la sombra de de los mercados. España ha hecho frente a un ataque especulativo sin precedentes. La prima de riesgo ha alcanzado cotas surrealistas. Nada menos que un 7,088% de interés a diez años. ¿Por qué no se ha suprimido la subasta? Estamos destruyendo nuestro futuro y el de las generaciones futuras, para saciar a los mercados.



¿Hasta cuándo los gobiernos seguirán esta senda suicida? ¿Qué está pasando? ¿Por qué los gobiernos no hacen nada? ¿Acaso son cómplices o somos rehenes de los mercados? Zapatero ha gesticulado sobre el tema pero su tiempo se ha acabado de la peor manera posible. Se podía haber hecho más. Proponer medidas contra los ataques especulativos, pero no ha sido así. Cada Estado procura no ser foco de atención. Mientras Mariano Rajoy sigue subido en el tiovivo de la campaña electoral.




El próximo domingo los españoles iremos a votar, pero la agenda está ya marcada. Están vaciando la democracia y al parecer las instituciones no hacen nada para frenar lo que se nos viene encima. La victoria electoral será pírica para la sociedad. Estamos en la cuerda floja. Es seguro que nuestros políticos quieren los mejor, pero desgraciadamente, a ellos les irá mucho mejor que al resto de los ciudadanos. No sé qué pensar cuando oigo las noticias de este gran desfalco de los mercados a costa del erario público. ¿Dónde está el Banco de España? ¿Y el BCE? Al parecer comprar al 7,088% los bonos. Espero que devuelva las ganancias. Supongo que los mercados quieren un 1000% de interés. De momento es España, mañana... Mientras seguiremos como siempre. Una campaña electoral autista ante los problemas que se nos echan encima. Hay un golpe de Estado que recorre Europa.... ¿hasta cuándo?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...