Salta al contingut principal

PP al poder


Enhorabuena a los ganadores. Los datos electorales arrojan unas cifras de escándalo. El PP arrasa en España con la mayoría absoluta y vence en todas las Comunidades excepto en Cataluña y el País Vasco. 186 diputados para el PP frente a 110 del PSOE. Al parecer los ciudadanos españoles nos hemos querido desembarazar del partido del gobierno y lanzarnos a los brazos de un partido que durante esta crisis se ha limitado no hacer ninguna señal para mejorar el clima depresivo en lo económico y social. Ahora les tocara a ellos pilotar el gobierno. No hay que esperar milagros. Los del PP lanzan el mantra que con ellos vendrá la recuperación y el empleo. No han hablado de los recortes que nos esperan. Lo que es seguro es que las clases más acomodadas no van a sufrir los recortes y si las clases medias y bajas.


El porcentaje de abstención ha sido de casi un 30%, el voto nulo ha subido un 1,25% y el blanco 1,41% y explica en parte el retroceso del PSOE. CiU consigue ser la primera fuerza en Cataluña a pesar de los recortes. Es cierto que no se votaba por la gestión de la Generalitat, pero no deja de ser un balón de oxigeno. IU incrementa sus resultados de forma espectacular 11 diputados, pero la ley electoral hace que sus diputados resulten carísimos con relación a otras fuerzas nacionalistas. UPyD consigue unos resultados espectaculares con 5 diputados. ¡Enoharbuena! Amaiur consigue unos resultados excelentes 7. No obtiene representación parlamentaria, Equo, a pesar de los dos cientos mil votantes. La ley electoral le juega una mala pasada.

Resulta paradójico que la victoria aplastante del PP se sume la fragmentación del Congreso de los Diputados a través de 13 formaciones políticas. La fragmentación es un regalo envenenado de la Ley Electoral que hace posible desafueros extraordinarios con una sobrerepresentación nacionalista y un castigo excesivo a los partidos que se presentan en todas las circunscripciones.


No hay que olvidar que mañana los mercados dejarán oír su voz. Probablemente no haya “tensiones” especulativas significativas, pero en el horizonte España está en la agenda de los mercados e irán a por ella. Veremos entonces que hará el nuevo gobierno. Preveo recortes espectaculares para los sectores más desfavorecidos. La ventaja de este hecho es que los casi 9 millones de votantes del PP harán un esfuerzo titánico para sacarnos a todos de la crisis.

Oigo a Rajoy haciendo ya su primer discurso como Presidente del gobierno. Buenas palabras y mejores intenciones. Habla de cambio, resulta irónico que sea la derecha quien se haya apropiado de un eslogan de la izquierda. Los tiempos están cambiando que no hay quien lo entienda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...