Passa al contingut principal

Congresos

Explicar el Congreso de renovación del PSC es muy simple: continuidad. Es posible que en el conglomerado de intereses creados y las correlaciones de fuerzas –que no interesan a nadie-, la proclamación de “Secretario General” –por cierto, va siendo hora de buscar una palabra que no tenga las resonancias ominosas del pasado-, de Pere Navarro no ha sorprendido a nadie. Todos pueden dormir tranquilos.



El trabajo de José Montilla ha sido excelente. Mientras él se va a Madrid a defender los intereses de “Cataluña” en Cataluña CiU sigue trabajando, no por los ciudadanos, sino por una entelequia llamada Cataluña a la que según ellos, deberíamos estar agradecidos por servirla para mayor gloria del catalanismo triunfante. Que los funcionarios en Cataluña verán reducida la paga de Navidad al 80% y que además se pague más tarde es un buen ejemplo, de la capacidad previsora del gobierno de la Generalitat. Grecia empezó por no poder pagar a sus funcionarios y, ya hemos visto a donde nos ha llevado.



Mariano Rajoy debe de ser el futuro Presidente más mudo que Harpo Marx. No se le oye. Al parecer tiene un plan, pero sólo puede explicarlo a los “amos del universo”. Los ciudadanos españoles que deberemos sufrirlo, no contamos. Si contamos, pero para pagar los platos rotos de la crisis. Los recortes afectarán a todos, pero siempre a los mismos. Los funcionarios serán los que se lleven mayores ajustes. El sector privado ya los está haciendo. Congelar salarios e incluso bajarlos será una de sus primeras medidas. Siempre hay quienes lo jalearán. Los medios afines hace tiempo que vuelcan toda su bilis en el funcionariado.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.