Salta al contingut principal

Enredos con ETA

Los presos de ETA pretenden dar lecciones a la sociedad. Quieren que se les escuche. Estar condenado por pertenencia a banda armada ya sea como asesino, cooperador necesario 0 cómplice les permite tener una perspectiva privilegiada. Quieren que se les acerca a las cárceles del País Vasco. ¡Quién no! Sin embargo, la sociedad española que ha soportado estoicamente a estos asesinos y sus cómplices de manera ejemplar, deberíamos actuar con calma. Pero ya se sabe que ETA –no ha desaparecido- tiene prisa. Quiere ganar, aunque está derrotada. La sociedad española se merece un tiempo de tranquilidad. Si es cierto que ETA ya no va a matar o extorsionar más, lo lógico es hacer que el tiempo confirme ese anuncio de una banda que ha mentido hasta la saciedad. ¿Qué credibilidad pueden tener? Los presos de ETA gozan de unos privilegios absolutos, están vivos, mientras que sus víctimas están asesinados. Sus familiares sólo pueden ir a los cementerios a visitarlos.



Estos presos que piden derechos, jamás han pedido perdón a las víctimas o a sus familiares. Creen que son héroes y que se les debe un puesto en la nueva Euskadi. Lo peor de todo es que el nacionalismo triunfante del País Vasco acabará por lograr lo que ETA con sus muertes y destrucción jamás pudo conseguir. El delirio nacionalista habrá salido gratis. La encuesta del CIS demuestran la esquizofrenia en la percepción del problema de ETA y sus consecuencias en el País Vasco y el resto de España. Las diferencias se hacen palpables para una sociedad en el que el nacionalismo se ha convertido en fuente donde se alimentan –no es metáfora- tanto de la derecha como la izquierda. Habrá que esperar que el nuevo gobierno sepa conducir este asunto con calma y sosiego.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

És normal expulsar a 600 canteires de la Sagrada Família?

  Si us plau, algú pot indicar que va passar exactament amb els 600 cantaires expulsat de la Sagrada Família perquè tenien en les partitures estelades pintades? Qui va donar l'ordre de fer aquesta detenció encoberta? Qui va donar les ordres i en nom de què? La xifra de persones expulsades és de tal envergadura que no es pot negligir com si fos un fet minúscul.  Segons fonts interessades tot plegat era perquè tenien pànic que els cantaires comencessin a cantar els Segadors, i això si que era intolerable! Si us plau, quan el 11 de setembre Illa volgui cantar els Segadors al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova que es faci acompanyar per aquests 600 cantaries que els van tapar la boca!