Passa al contingut principal

miseria moral............

Los recortes en Dependencia por parte del gobierno ha hecho saltar al presidente de la Asociación Estatal de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales al afirmar lo siguiente:

“Las medidas tomadas por el Gobierno son de inaudita crueldad y cinismo y no nos cansamos de decir que todas ellas hacen perder al sistema 800 millones de euros solo en 2012 que, bien invertidos en los servicios necesarios para los dependientes habrían supuesto la creación de 20.000 puestos de trabajo y retornos a las arcas públicas directos e inducidos de 520 millones”, ha señalado el presidente de la asociación, José Manuel Ramírez (El País,3-8-2012)


 
La bolsa ayer se volvió a desplomar y la “prima de riesgo” se elevo sobre los 600 puntos. Mario Draghi dijo Diego y Rajoy y Monti hicieron buena cara al mal tiempo. El resultado concreto es el drama de las familias con dependientes. Recortes miserables para sanear bancos que no están hundiendo a todos en la miseria.

En conexión con la Ley de Dependencia, las declaraciones del ministro Ruiz Gallardón sobre lo bueno que es tener niños deficientes en casa, o la ocurrencia de Cotino: “Que las que vayan a abortar vean una ecografía”, son una muestra de desfachatez contra los que sufren los recortes sociales. La derecha religiosa se les llena la boca del milagro de la vida, pero después no tienen reparos en recortar sanidad, educación y servicios sociales.



Una última reflexión. Puedo imaginarme a Jesús con deficiencias graves, José y María lo acunan, no han podido hacerse la ecografía, estaban de okupas, así que ese niño no va a poder cambiar el mundo, tienen a sus padres que quieren a su hijo, pero están preocupados por su futuro incierto cuando ellos falten. No pueden imaginarse que los Herodes de turno limiten las prestaciones, pero éstos están más pendientes del templo y sus negocios, que de los niños que nunca llegarán a convertirse en ciudadanos activos ni podrán votar ni echar fuera a esos mercaderes que sólo quieren su propio bienestar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...