Salta al contingut principal

Entrevista a Aznar


La entrevista de J.M.Aznar en Antena 3 ha provocado toda clase de comentarios.  Vivimos de las declaraciones de todos los políticos y mediáticos de turno. Pero desgraciadamente, esas declaraciones son humo. Un humo que no deja ver claramente los problemas que persisten y se agravan. No vi la entrevista, haciendo zapping lo vi , pero no era lo que deseaba ver en ese momento, así que seguí pasando a otros canales,  el expresidente, que no está en política se le ve fuera de lugar.

 


Lo que he leído, da la impresión de ser un brindis al sol para el ala más extremista del partido. Hablar de su conciencia y sus responsabilidades es ahora mismo, redundante y vacío. Porque no tiene responsabilidades políticas, aunque las noticias del caso Gurtel y Bárcenas lo acosan cada vez más. Él está por encima del bien y el mal. Aznar hizo de oposición. El PSOE debería invitarlo en el próximo Congreso. Era su oposición antes un hechos que no le gustan, por cierto, a nadie nos gusta, pero no parece que hiciera autocrítica de su gestión. No pidió perdón por la gestión mentirosa y mezquina de los peores atentados habidos en España del 11-M. No dijo nada, excepto hablar mucho.

Precisamente, eso es lo digno de mención, que se generase tanto comentario. No explicó porque el partido es una máquina de crear dinero. Entre Gurtel y Bárcenas llegaba dinero de no se sabe dónde, o ¿ si se sabe?. Es posible que la extrema derecha haya sentido una cierta punzada de nostalgia, pero Aznar se le ha ido el tren político. En la estación del PP ya hay varios candidatos para subirse al tren que les conducirá a la Moncloa. Aguirre, por ejemplo. Que Aznar diga que Gallardón es una promesa firme, es afirmar que dicho candidato es bien visto por el ala fundamentalista del PP.

 Servidumbres

No dijo nada sobre los problemas reales de la gente que no tiene el patrimonio de Aznar-Botella. Para él no es problema los desahucios, los millones de parados, la falta de perspectivas de los jóvenes, las tensiones entre el gobierno central y Cataluña. La entrevista sólo sirvió para constatar que según Aznar la democracia empieza con él y que después del él el caos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.