Passa al contingut principal

TC vs Parlament de Catalunya


El Constitucional suspende la declaración soberanista catalana (El País, 8-5-2013). ¿Es admisible que el TC entre en el debate político? La declaración del Parlament de Catalunya tenía una significación política. ¿Cómo puede plantearse el TC borrar esa declaración que no es ninguna Ley? ¿Acaso el TC está ejerciendo de oposición política en Catalunya? El gobierno se acogió al art.161.2 de la CE para frenar el giro soberanista de Catalunya. El asunto no es jurídico, sino político y ¿ el TC no tiene competencia política, o sí? Teóricamente ¿ podía haber inadmitido el recurso del gobierno? El hecho que lo admita supone auxiliar al gobierno central. La batalla no es jurídica, sino, repito una vez más, política. El hecho de haberla aceptado supone de facto, que el TC entra en un terreno político, usurpando la legítima competencia del Parlament de Catalunya.

 



Entramos en un territorio inédito en el ámbito político. El Parlament aprobó con el 80% de los votos la resolución de soberanía. Ahora, el TC afirma su suspensión a instancias del gobierno. Desde Catalunya el TC, después del “repaso” del Estatut de Catalunya, tiene poca credibilidad desde la óptica nacionalista. Añadir resoluciones contra el Parlament de Catalunya que expresa el sentir de la ciudadanía expresada en las urnas, resulta preocupante y redundante. Sin embargo, el propio President Mas ha declarado que el proceso soberanista sigue su curso...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...