Passa al contingut principal

TC vs Parlament de Catalunya


El Constitucional suspende la declaración soberanista catalana (El País, 8-5-2013). ¿Es admisible que el TC entre en el debate político? La declaración del Parlament de Catalunya tenía una significación política. ¿Cómo puede plantearse el TC borrar esa declaración que no es ninguna Ley? ¿Acaso el TC está ejerciendo de oposición política en Catalunya? El gobierno se acogió al art.161.2 de la CE para frenar el giro soberanista de Catalunya. El asunto no es jurídico, sino político y ¿ el TC no tiene competencia política, o sí? Teóricamente ¿ podía haber inadmitido el recurso del gobierno? El hecho que lo admita supone auxiliar al gobierno central. La batalla no es jurídica, sino, repito una vez más, política. El hecho de haberla aceptado supone de facto, que el TC entra en un terreno político, usurpando la legítima competencia del Parlament de Catalunya.

 



Entramos en un territorio inédito en el ámbito político. El Parlament aprobó con el 80% de los votos la resolución de soberanía. Ahora, el TC afirma su suspensión a instancias del gobierno. Desde Catalunya el TC, después del “repaso” del Estatut de Catalunya, tiene poca credibilidad desde la óptica nacionalista. Añadir resoluciones contra el Parlament de Catalunya que expresa el sentir de la ciudadanía expresada en las urnas, resulta preocupante y redundante. Sin embargo, el propio President Mas ha declarado que el proceso soberanista sigue su curso...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.