Passa al contingut principal

55%


El 55% de los catalanes votaría a favor de la independencia. (La Vanguardia, 20-6-2013). El CEO, entidad que según el gobierno central debería disolverse, ha entregado una encuesta sobre intención de voto.  El gobierno del PP reclama a los demás lo que él no tiene intención de hacer. Pide alegremente que las CCAA reduzcan sus servicios y prestaciones en nombre de la austeridad, mientras que desde el gobierno no hacen nada semejante. Además anuncian que las recomendaciones se tendrán en cuenta a la hora de los déficits de las CCAA.

Rafael Ribó es el Síndic de Greuges (Defensor del Pueblo), en unas recientes declaraciones, hablaba de la extrañeza de esas medidas que van contra el sentir de las instituciones internacionales que señala la importancia de la cercanía en las relaciones entre la Administración -¡cuándo el gobierno del PP se dará cuenta que la Generalitat también es Administración!-, y sus ciudadanos. Expuso el coste real que supone la institución del Síndic, cuya ratio es muchísimo más barata que el Defensor del Pueblo.  Ello a pesar, de los datos que según Ribó no entendía de donde habían calculado las cifras, muy superiores, a las por él defendidas. Mostro desconcierto porque una medida de tal calibre no fuese puesta en conocimiento de los distintos Defensores de las CCAA.

 

 
El ejemplo del ninguneo a las CCAA, léase Cataluña –y a las demás que se toman en serio su papel-, hace posible lo que dice el sondeo del CEO. El 55% de los ciudadanos de Cataluña votarían por la independencia. Cada vez que el gobierno central se descuelga con alguna nueva ocurrencia, la cifra de independentistas aumenta. Al gobierno central con mayoría absoluta –antes se habla de rodillo; ahora, debería hablarse de apisonadora- debe importarle un bledo lo que pasa en Cataluña. Sin embargo, se equivoca. La técnica del avestruz de Rajoy no hará bajar ese %. ¿Cómo debería encararlo? No se puede lanzar la Constitución como arma arrojadiza. Cuando hay voluntad política se podría buscar soluciones que encajen en ella. Herrero de Miñón, padre de la Constitución lo ve posible. Seguramente, el nuevo TC no lo verá tan claro. No es hora de que hable el TC, sino los gobierno central y catalán. Pero mucho me temo que la cifra del % seguirá aumentando, mientras que Rajoy deje pasar el tiempo. Los problemas tienen solución, pero para ello se requiere voluntad política. Cataluña empieza a pensar en serio que salir de España puede beneficiarle, mientras que el gobierno de España hace oídos sordos. Un 65% de la población sería suficiente para adquirir legitimidad delante de la Comunidad internacional, ¿ a eso espera Rajoy?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...