Salta al contingut principal

Neointegrismo nacional


Las noticias que nos llegan siguen siendo contradictorias. Baja el paro, pero la sensación es de desconcierto. Los expertos se reúnen para hablar del futuro de las pensiones. La UE tiene prisas para que se lleven a cabo reformas que suponen desmantelar uno de los pilares fundamentales del estado del bienestar. La excusa como siempre es la crisis. Por un lado, se habla de ampliar la edad de la jubilación. Pero los índices de paro juvenil son escandalosos, cerca de un 56%. ¿Qué sentido tiene esa medida?

¿Por qué no empiezan por aflorar el dinero negro? ¿Por qué no empiezan por eliminar los paraísos fiscales? ¿Por qué no empiezan porque todos paguen los impuestos correspondientes? ¿Por qué hay empresas multinacionales que no pagan impuestos? Sólo con estas medidas serían suficientes para sacar a la luz millones de € que posibilitarían la viabilidad del sistema de pensiones. ¿Qué sentido tendrá haber pagado 35 años para recibir posteriormente una pensión miserable? Además, ¿qué saben los expertos sobre el futuro?
 
 

Los gobiernos, de todos los colores, están al dictado de la UE y los mercados. ¿Por qué no se conciertan los gobiernos para la defensa de sus ciudadanos? ¿Por qué prefieren la ruina de la sociedad que dicen defender? La política tiene su propia lógica, pero no obliga a los gobiernos comulgar con ruedas de molino. ¿Qué hace el BCE? ¿Por qué tantas contradicciones? Nos dicen desde el FMI que lo sucedido en Grecia podía haberse encarrilado de forma más equilibrada. El resultado es el empobrecimiento de los ciudadanos griegos, amén de la injerencia de la UE con las sirenas del miedo para decantar los resultados electorales. ¡Un golpe de estado desde Bruselas-Berlín-Frankfurt.
 
Mientras el gobierno de Rajoy sigue construyendo su modelo ideológico por todos las áreas posibles. También en el TC. Con su mayoría absoluta –antes se llamaba rodillo-, impone sus obsesiones patrias mediante una Constitución que el PP no quería. La sacralización de un texto es una muestra de su rigidez dogmática que se escora hacia un neointegrismo que genera en Cataluña independentistas a su pesar.
 

Hablar de Cristo en las aulas –religión- es según el gobierno del PP un salto cualitativo en la defensa de la libertad, mientras hablar de los desahucios en clase de Educación Ético-Cívica es intolerable. Así que todos los alumnos que escojan la Religión tienen asegurado el notable de rigor. El gobierno del PP sólo quiere predicar su catecismo y amenaza con la excomunión a todos aquellos que no sigan sus consigas. ¡Amén!

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...