Passa al contingut principal

Pitada real

 
 
Los príncipes están de pega. La inauguración de la temporada del Liceo era un marco ideal para dejarse ver. Pero las cosas no fueron como esperaban. A la entrada del palco de autoridades los Príncipes fueron recibidos con abucheos y una pitada considerable. Nadie se lo esperaba. Pero los tiempos están cambiando. La instituciones caen en el descrédito rápidamente. La Monarquía española incluida. ¿Por qué silbaban? El Liceo ya no es el santuario exclusivo de la burguesía catalana. Es un espacio más abierto, y por lo tanto, hay diferentes sensibilidades, incluida la independentista. En la fotografía se ve al Príncipe Felipe intentando hacer buena cara al mal tiempo. ¿Qué debía estar pensando? Sin embargo, la Princesa Leticia se la ve con cara de incredulidad y una cara cercana a la crispación. Debe pensar que todos los platos rotos de la Casa Real se los tiene que cargar "su" Felipe.
 
En las sociedades democráticas, deberíamos acostumbrarnos a aceptar la crítica. Los silbidos fueron expresión de muchas cosas, ¿es posible que estuviera orquestada? Puede ser, no lo sé, pero por la amplitud de la protesta no era sólo un pequeño grupo. Hubo más adhesiones, algunas seguramente, se sumaron a una acción simbólica que nadie esperaban, otras reflejaban el malestar por muchas cosas. Hemos pasado del palio a las adhesiones "norcoreanas" (Muñoz Molina) de los partidos políticos y la creencia que deben ser aplaudidos. Pero la sociedad española está siendo acosada por políticas que nadie ha escogido y que los responsables económicos y políticos trasladan el peso de la crisis a los bolsillos de la ciudadanía.
 
El aparato del PP/gobierno ha lanzado las consabidas descalificaciones. Espero de un momento a otro, que la Delegada del Gobierno, interrogue a todos los asistentes para averiguar a los silbantes, y aplicarles las medidas administrativas correspondientes. ¿Qué esperan toda esas autoridades? ¿Qué les aplaudan?


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...