Passa al contingut principal

ERC y el optimismo

 
  
En el ámbito doméstico, llama la atención que ERC vive su particular subidón en un Congreso en el que los problemas reales no aparecen para centrarse en su  misión: la independencia. No habría nada que objetar, cualquier propuesta es tan buena como la contraria. El problema es que ERC parece que no es consciente del problema que se nos avecina.
El gobierno central, de momento, hace como si no existieran problemas entre Cataluña  y el resto de España. Solo apelan a la CE como si ella fuera la Biblia.  ¿Tiene sentido que las decisiones de Cataluña –Parlament-, tengan que dar el visto bueno Extremadura, o Castilla-La Mancha? ERC juega a esa idea. Y las CCAA utilizan a Cataluña para ganar votos delante de sus votantes. Es un juego de suma cero. A ERC le parece que va siendo hora de dejar España. Casi el 55% de catalanes también les parece que es hora de dejarla. Se ha convertido en un lastre insufrible.  No importa si es real o imaginario. Lo esencial es que la percepción que se tenga cale en la opinión pública. Además, los mandatarios de las CCAA, especialmente del PP, crean con sus declaraciones, independentistas, entre los votantes indecisos.
El Parlament de Cataluña comisiono a Mas para que hablara con Rajoy del Pacto Fiscal. No hablaron. Se cerró una puerta, ambos son responsables. Sin embargo, el peso de la responsabilidad recae en quien más poder tiene, es decir, el gobierno central. Pero gobierno de Rajoy con su mayoría absoluta, gobierna desde la prepotencia. Su particular manera de utilizar los Decretos-Ley, su clásica aparición los viernes para llenar espacios informativos, contrasta, con su real incidencia en la vida cotidiana.
 
 
 
 
 
Así que, ERC ante una realidad poco amable, llena el espíritu de ideales que eleven a la sociedad en una aspiración que genere ilusión y optimismo ante el presente y especialmente ante el futuro. Nos dicen los expertos, que los seres humanos somos optimistas hasta la médula. Seguramente, esa vena, es la que explica las expectativas hacia la independencia. Los dirigentes de ERC quieren una República catalana independiente. ¡Viva el optimismo!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...