Passa al contingut principal

ERC y el optimismo

 
  
En el ámbito doméstico, llama la atención que ERC vive su particular subidón en un Congreso en el que los problemas reales no aparecen para centrarse en su  misión: la independencia. No habría nada que objetar, cualquier propuesta es tan buena como la contraria. El problema es que ERC parece que no es consciente del problema que se nos avecina.
El gobierno central, de momento, hace como si no existieran problemas entre Cataluña  y el resto de España. Solo apelan a la CE como si ella fuera la Biblia.  ¿Tiene sentido que las decisiones de Cataluña –Parlament-, tengan que dar el visto bueno Extremadura, o Castilla-La Mancha? ERC juega a esa idea. Y las CCAA utilizan a Cataluña para ganar votos delante de sus votantes. Es un juego de suma cero. A ERC le parece que va siendo hora de dejar España. Casi el 55% de catalanes también les parece que es hora de dejarla. Se ha convertido en un lastre insufrible.  No importa si es real o imaginario. Lo esencial es que la percepción que se tenga cale en la opinión pública. Además, los mandatarios de las CCAA, especialmente del PP, crean con sus declaraciones, independentistas, entre los votantes indecisos.
El Parlament de Cataluña comisiono a Mas para que hablara con Rajoy del Pacto Fiscal. No hablaron. Se cerró una puerta, ambos son responsables. Sin embargo, el peso de la responsabilidad recae en quien más poder tiene, es decir, el gobierno central. Pero gobierno de Rajoy con su mayoría absoluta, gobierna desde la prepotencia. Su particular manera de utilizar los Decretos-Ley, su clásica aparición los viernes para llenar espacios informativos, contrasta, con su real incidencia en la vida cotidiana.
 
 
 
 
 
Así que, ERC ante una realidad poco amable, llena el espíritu de ideales que eleven a la sociedad en una aspiración que genere ilusión y optimismo ante el presente y especialmente ante el futuro. Nos dicen los expertos, que los seres humanos somos optimistas hasta la médula. Seguramente, esa vena, es la que explica las expectativas hacia la independencia. Los dirigentes de ERC quieren una República catalana independiente. ¡Viva el optimismo!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.