Passa al contingut principal

Semana en blanco


La semana “periodística” está focalizada por la aparición del libro del creador de la agencia de detectives “Método3”. Su libro habla en especial del episodio de la Camarga. El personaje central es Alicia Sánchez Camacho del PPC. Desde su perspectiva privilegiada nos dice el Sr. Marcos, fundador de Método3 que fue la Sra. Sánchez Camacho quién intervino de manera activa a través de otra personas para conseguir una grabadora que fue utilizada para socavar a CiU.



El resultado final, ha sido una tragicomedia, donde todos han sido retratados en su peor perfil. Unos por querer ganar puntos en Madrid, otros, para minar al partido CiU, otros, para tapar sus propios problemas. La agencia como chivo expiatorio. La ciudadanía no ha ganado nada, porque el asunto estaba en la esfera de las relaciones humanas.

En otro orden de cosas, las declaraciones de Durán i Lleida:
"Los pobres profesores no ganan bastante, así que yo no tendría bastante". "¿De qué viviré, de qué comeré? Los pobres profesores lo pasan muy mal. No ganan bastante, así que yo no tendría bastante", ha dicho. Las declaraciones en Catalunya Ràdio, nos permiten comprender, gracias a la claridad de sus palabras sus intenciones de jubilarse, él sí, como parlamentario perpetúo. Lamentablemente, Durán i Lleida podría haber dicho que gracias a su labor los profesores no verán subir sus salarios. Está claro que cuando de su bolsillo se trata, las prioridades quedan meridianamente explicitadas. ¡Gracias por la franqueza!


Por último, cuestión de protocolo. ¡Sólo a los políticos les interesa esos temas! ¿Acaso la ciudadanía tiene que estar pendiente en actos para salir en las fotos? Podrían dedicar más esfuerzos a reducir el paro, la pobreza, exclusión social y todas las acciones que hagan posible que nuestra ciudadanía no sea maltrata por nuestros gobiernos.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.