Salta al contingut principal

Semana en blanco


La semana “periodística” está focalizada por la aparición del libro del creador de la agencia de detectives “Método3”. Su libro habla en especial del episodio de la Camarga. El personaje central es Alicia Sánchez Camacho del PPC. Desde su perspectiva privilegiada nos dice el Sr. Marcos, fundador de Método3 que fue la Sra. Sánchez Camacho quién intervino de manera activa a través de otra personas para conseguir una grabadora que fue utilizada para socavar a CiU.



El resultado final, ha sido una tragicomedia, donde todos han sido retratados en su peor perfil. Unos por querer ganar puntos en Madrid, otros, para minar al partido CiU, otros, para tapar sus propios problemas. La agencia como chivo expiatorio. La ciudadanía no ha ganado nada, porque el asunto estaba en la esfera de las relaciones humanas.

En otro orden de cosas, las declaraciones de Durán i Lleida:
"Los pobres profesores no ganan bastante, así que yo no tendría bastante". "¿De qué viviré, de qué comeré? Los pobres profesores lo pasan muy mal. No ganan bastante, así que yo no tendría bastante", ha dicho. Las declaraciones en Catalunya Ràdio, nos permiten comprender, gracias a la claridad de sus palabras sus intenciones de jubilarse, él sí, como parlamentario perpetúo. Lamentablemente, Durán i Lleida podría haber dicho que gracias a su labor los profesores no verán subir sus salarios. Está claro que cuando de su bolsillo se trata, las prioridades quedan meridianamente explicitadas. ¡Gracias por la franqueza!


Por último, cuestión de protocolo. ¡Sólo a los políticos les interesa esos temas! ¿Acaso la ciudadanía tiene que estar pendiente en actos para salir en las fotos? Podrían dedicar más esfuerzos a reducir el paro, la pobreza, exclusión social y todas las acciones que hagan posible que nuestra ciudadanía no sea maltrata por nuestros gobiernos.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...