Passa al contingut principal

Estampas otoñales


La fotografía de Rosa Díez alzando los brazos simboliza la conexión mesiánica de UPyD y su líder. Cada uno puede idolatras a quien quiere. El problema es que un partido de aluvión como es UPyD se sostiene por el liderazgo absoluto de una sola persona. La fotografía exalta el culto a la personalidad. No es nada nuevo. Ese gesto desdice mucho de su retórica. Mi experiencia en UPyD fue breve, pero amarga. Había más “cargos directivos” que militantes. Entre esos militantes estaba quien esto escribe. Al final, todo se reducía hacia la catalanofobia, al menos en Cataluña. Los resultados en Cataluña de UPyD son testimoniales, pues, ya hay substitutos como Ciudadanos y el PP, ambos se aferran a la Constitución y a la unidad de España como si fuese de obligado acatamiento. Sólo se puede estar juntos si cada uno elige libremente estarlo. La posible consulta para el 2014 ha hecho que partidos como UPyD salgan de su marginalidad para explotar su vena patriótica. Además, su voz es puesta en resonancia en los medios afines a la extrema derecha y a la derecha sin más.


CHEMA MOYA (EFE)

Quiero esa consulta. Como demócrata aceptare el resultado que salga, pues, esa es la esencia de la democracia: la aceptación de los resultados en las urnas. Sin embargo, UPyD quiere que esa consulta no sea posible. ¿Por qué le da miedo esa consulta? Nos dicen que ha sido reele-gida con una “unanimidad norcoreana” (Muñoz Molina), cualquiera se presenta como alter-nativa, todos saben que UPyD sólo es ella.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...