Passa al contingut principal

11-M

Hace diez años en un día como hoy, Madrid sufrió los peores atentados terroristas de la historia de España. 101 muertos y 1858 heridos.

El gobierno del PP mintió a los ciudadanos inventándose la teoría de la conspiración. Aznar se ha convertido en el Nixon español al mentir a la sociedad española de una manera irreparable y arruinando sus dos mandatos como Presidente de gobierno. En el único momento decisivo en nuestra historia reciente, mintió y a día de hoy sigue su particular cruzada.

En el 11-M se rompió las vidas de todas las personas asesinadas en los atentados, también se logró destruir la credibilidad de todas las instituciones del estado. El PP y sus servicios mediáticos auxiliares hilvanaron una gigantesca campaña de desprestigio sin precedentes en la democracia española. La tesis que sostuvo el gobierno del PP fue que  ETA estaba detrás de los atentados. La realidad se encargo de desmentir la mentira. Sin embargo, la teoría de la conspiración afirmaba que si no aparecían pruebas de ETA significaba que, efectivamente, ETA estaba detrás de los atentados.


Aznar habló de autores intelectuales de los atentados y dijo, sin aportar ni una prueba, que “no están en desiertos remotos ni en montañas lejanas, sean quienes sean” (7/11/2007, El Mundo). ¿Dónde están? ¿No estaría pensando en la calle Ferraz? Mentiroso y mezquino, ese será su legado. Un legado envenenado que dejo a Mariano Rajoy como perdedor de las elecciones del 14 de marzo del 2004. Siendo jefe de la oposición, nunca desmintió la teoría conspirativa. Siendo delfín de Aznar siguió los dictados de éste. Si hubiera sido capaz de poner fin a esa escalada de desprestigio de las instituciones, su estatura política, habría aumentado unos milímetros, no lo hizo.

Hoy en clase he querido recordar a mis alumnos, a los 191 muertos y los 1858 heridos. Les he recordado lo que sucedió ese día del 2004. Sin embargo, un alumno, que ese día debía tener 6 años, se le veía incomodo y le he preguntado el por qué, y su respuesta ha sido que lo que le decía no era lo que a él le había dicho. Es decir, su visión se basaba en las explicaciones de la teoría de la conspiración. O sea, que si ha hecho daño ese veneno destilado por las radios de la Conferencia Episcopal española, y los diarios de derecha de Madrid, amén de PP.



Diez años de desunión entre las víctimas de ETA y las víctimas del 11-M, como si hubiesen dos clases de asesinados. La AVT ha querido jugar sus bazas con el PP y el PP ha utilizado a la AVT para erosionar al PSOE. En el día de las víctimas del 11-M no ha sido posible la unión de ambas asociaciones. ¿Cómo es posible? La respuesta está en las semillas que el PP y sus servicios mediáticos auxiliares  han propagado durante una década. ¡Hasta cuándo ¡

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...