Passa al contingut principal

Banco Expropiado: okupas en acción



¿Qué pasa con la violencia de los grupos okupas? Un Alcalde que paga las facturas, un nuevo Ayuntamiento, que cree que puede utilizar los deslices del anterior Consistorio para beneficio propio. Un local, de un propietario, que tenía asegurado 5.550 € mensuales. Unos vecinos encantados que en un edificio subvencionado con el dinero de todos los barceloneses, fuese utilizado por un grupo de okupas.

Fin del pago, y el propietario, en su derecho, pide auxilio a la Justicia, para desalojar el local. El resultado tres noches consecutivas de graves incidentes.



Todo lo sucedido, tiene un déjà vu, a lo sucedido en Can Vías, que amargo el mandato del Alcalde Trías. Parece que la historia de lo allí sucedido, no se hayan sacado las lecciones pertinentes.

Siempre sucede lo mismo con los mismos, esos grupos “alternativos” que se denominan “anti…todo”. El problema es que mientras las demás entidades cívicas, se pagan ellos mismos sus locales, aquí, hay un trato deferente e inexplicable. Lo de inexplicable, es una mera licencia retórica. ¿Qué hacer?

Dependiendo de la posición ideológica, las respuestas son de lo más variopintas. Toda la culpa es de la policía –Mossos d’Esquadra-. Esta es la versión canónica de toda una izquierda borrosa. Mientras los vecinos están atrapados entre dos aguas. “Los violentos no son del barrio”. Explican fuentes vecinales. También avisan: “Los vecinos del banco ocupado atribuyen los disturbios a gente “de fuera" y esperan un gran altercado el sábado”. Ya veremos como acaba la jornada. ¡Los mandos policiales esperan que llueva a cantaros!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.