Passa al contingut principal

Oficina Antifraude, se convierte en un fraude

La "Oficina Antifrau de Catalunya" (OAC), dirigida por  Daniel de Alfonso, va a acabar en escándalo. Cataluña eligió a un representante del ámbito jurídico para dirigir una Oficina perfectamente prescindible. Existiendo los demás órganos de control, parece absurdo inventarse otra Oficina.

Ahora resulta que el Sr. de Alfonso se permitía charlas amenas con el sr.Ministro del Interior. De las conversaciones se desprende que cada uno buscaba petroleo en los campos del independentismo. Las conversaciones grabadas, pertenecen al año 2014. Al parecer en todo este tiempo, no ha habido suerte en esos campos para imputar a nadie.



La respuesta condicionada al mejor estilo de los perros de Pavlov, ha sido que todo es un montaje, que ellos son las víctimas, que habría que detener al que a filtrado las grabaciones, etc. Los de siempre. Por supuesto, NO HABRÁ DIMENSIONES, de motu propio.

¿Por qué ahora? La respuesta de momento parece un misterio. ¿A quién beneficia? Todos sabemos que el PP, es inmune a los escándalos de todo tipo. Por ahí, no parece que se pueda sacar nada en claro. Excepto, que no es la primera vez que el Ministerio del Interior utiliza de manera retorcida información falsa para desprestigiar a sus oponentes.

Las declaraciones lacrimógenas de los partidos independentistas, estuvieron fuera de lugar, porque mostraban su vis victimista. Esos partidos, son los responsables de haber puesto al sr.de Alfonso al frente de esa Oficina. ¿No tendría alguien de la Generalitat que dimitir?

En fin, seguiremos atentos a las nuevas revelaciones que nos conducirán hasta el día de las elecciones generales del próximo domino 26 de junio.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.