Salta al contingut principal

Oficina Antifraude, se convierte en un fraude

La "Oficina Antifrau de Catalunya" (OAC), dirigida por  Daniel de Alfonso, va a acabar en escándalo. Cataluña eligió a un representante del ámbito jurídico para dirigir una Oficina perfectamente prescindible. Existiendo los demás órganos de control, parece absurdo inventarse otra Oficina.

Ahora resulta que el Sr. de Alfonso se permitía charlas amenas con el sr.Ministro del Interior. De las conversaciones se desprende que cada uno buscaba petroleo en los campos del independentismo. Las conversaciones grabadas, pertenecen al año 2014. Al parecer en todo este tiempo, no ha habido suerte en esos campos para imputar a nadie.



La respuesta condicionada al mejor estilo de los perros de Pavlov, ha sido que todo es un montaje, que ellos son las víctimas, que habría que detener al que a filtrado las grabaciones, etc. Los de siempre. Por supuesto, NO HABRÁ DIMENSIONES, de motu propio.

¿Por qué ahora? La respuesta de momento parece un misterio. ¿A quién beneficia? Todos sabemos que el PP, es inmune a los escándalos de todo tipo. Por ahí, no parece que se pueda sacar nada en claro. Excepto, que no es la primera vez que el Ministerio del Interior utiliza de manera retorcida información falsa para desprestigiar a sus oponentes.

Las declaraciones lacrimógenas de los partidos independentistas, estuvieron fuera de lugar, porque mostraban su vis victimista. Esos partidos, son los responsables de haber puesto al sr.de Alfonso al frente de esa Oficina. ¿No tendría alguien de la Generalitat que dimitir?

En fin, seguiremos atentos a las nuevas revelaciones que nos conducirán hasta el día de las elecciones generales del próximo domino 26 de junio.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...