Passa al contingut principal

Mariano Rajoy: buscando soluciones


Nueva singladura en busca de apoyos inciertos. La clase política, parece no darse cuenta de las dificultades que la sociedad española está pasando. Las urnas han hablado, la sociedad ha escogida la continuidad. Ahora, toca ponerse manos a la obra. Para la izquierda, es un buen momento de atar corto al PP. Pero debe involucrarse. No vale esperar unas terceras elecciones que definitivamente, abocaría a la mayoría absoluta del PP. 


 La izquierda se ve en la tesitura de escoger reformas muy limitadas o bien la retórica estéril. La sociedad no sabe que escoger porque las alternativas de Podemos y Ciudadanos les parecen demasiado débiles e inseguras. Para que la sociedad tome en serio a estos partidos deberán acreditarlo en la acción política real. Aprobando leyes que mejoren las condiciones de vida de la gente. No hay varitas mágicas que sacarnos de los males que afligen a nuestras sociedades occidentales. Deben de participar en la acción de gobierno, en la oposición, con apoyos concretos allí donde sea posible llegar, en caso contrario, la sociedad soñara con un líder de hierro que a través de una retórica incendiaria, abocará al desastre, es decir, a la segmentación y al cinismo de una sociedad que quiere mejorar sus niveles de vida. No hay mucho margen de maniobra. ¡Bienvenidos al mundo de lo real!
  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.