Salta al contingut principal

Mariano Rajoy: buscando soluciones


Nueva singladura en busca de apoyos inciertos. La clase política, parece no darse cuenta de las dificultades que la sociedad española está pasando. Las urnas han hablado, la sociedad ha escogida la continuidad. Ahora, toca ponerse manos a la obra. Para la izquierda, es un buen momento de atar corto al PP. Pero debe involucrarse. No vale esperar unas terceras elecciones que definitivamente, abocaría a la mayoría absoluta del PP. 


 La izquierda se ve en la tesitura de escoger reformas muy limitadas o bien la retórica estéril. La sociedad no sabe que escoger porque las alternativas de Podemos y Ciudadanos les parecen demasiado débiles e inseguras. Para que la sociedad tome en serio a estos partidos deberán acreditarlo en la acción política real. Aprobando leyes que mejoren las condiciones de vida de la gente. No hay varitas mágicas que sacarnos de los males que afligen a nuestras sociedades occidentales. Deben de participar en la acción de gobierno, en la oposición, con apoyos concretos allí donde sea posible llegar, en caso contrario, la sociedad soñara con un líder de hierro que a través de una retórica incendiaria, abocará al desastre, es decir, a la segmentación y al cinismo de una sociedad que quiere mejorar sus niveles de vida. No hay mucho margen de maniobra. ¡Bienvenidos al mundo de lo real!
  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

És normal expulsar a 600 canteires de la Sagrada Família?

  Si us plau, algú pot indicar que va passar exactament amb els 600 cantaires expulsat de la Sagrada Família perquè tenien en les partitures estelades pintades? Qui va donar l'ordre de fer aquesta detenció encoberta? Qui va donar les ordres i en nom de què? La xifra de persones expulsades és de tal envergadura que no es pot negligir com si fos un fet minúscul.  Segons fonts interessades tot plegat era perquè tenien pànic que els cantaires comencessin a cantar els Segadors, i això si que era intolerable! Si us plau, quan el 11 de setembre Illa volgui cantar els Segadors al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova que es faci acompanyar per aquests 600 cantaries que els van tapar la boca!