Passa al contingut principal

La soberbia de Jorge Bustos


Jorge Bustos en “El Mundo” nos da su versión de lo que denomina “Retrato de un indepe”. El artículo es una joya antropológica de la estulticia. Todos los tópicos, malos y falsos, aparecen en este presunto trabajo de campo que el articulista nos ofrece. Parece creer que todos estos “indepe” son a su pesar. Son marionetas que Bustos quisiera romper los hilos en los que están atrapados. Son todos esos “indepe” unos pobres diablos. Se compadece de ellos, y desde la cuna hasta la sepultura, viven imbuidos por una atmósfera tóxica.





Ese cuerpo místico que es la catalanidad”, Bustos no hace metafísica, le molesta en que Cataluña se hable una lengua extraña y foránea que absorbe a los niños en una vorágine nacionalista. Los cooperadores necesarios son dos autoridades que el gobierno de la Generalitat los tiene en nómina: pediatras y maestros. Esos son los instrumentos del mal. Hay nacionalistas porque una maquinaria diabólica se conjura para crear dos millones de “indepe”. 

Aún no sabe que la vida va en serio. Lo empezará a comprender más tarde”. Con estas palabras finaliza su artículo. Palabras oraculares  y ominosas que vete a saber lo que tiene en mente. José Ferrater Mora, en su obra primeriza “Les formes de la vida catalana”, habla de uno de los pecados capitales de los catalanes: la soberbia. El artículo de Jorge Bustos, he de suponer que el articulista vive y trabaja en Cataluña para poder explicar de primera mano lo que sucede en Cataluña, también está imbuido por la soberbia. ¡Nadie es perfecto! Jorge Bustos no entiende nada, pero se siente con la fortaleza moral para denunciarlo. Amén. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...